Category: Noticies

El carrer dels encordadors nocturns

Reeperbahn significa en alemany: carrer dels encordadors en al·lusió a que en el segle XVII i XVIII, en aquell carrer d’Hamburg es fabricaven cordes per al port de la ciutat.

Més enllà, un segle després, va començar a ser més conegut per ser la zona roja per excel·lència. Allí, entre bordells i clubs de mala mort, van tocar els Beatles a principis dels ’60 del segle passat quan encara no eren famosos. Allí els quatre de Liverpool es van cortir entre prostitutes, borratxos, proxenetes i tot tipus de personatges nocturns. La zona roja d’Amsterdam era un joc de Disney en comparació amb Reeperbahn.

En una d’aquestes apocalíptiques i inacabables actuacions dels Beatles de 1962, havia un espectador de luxe que amb només 18 anys mirava tot allò amb la sorpresa i incredulitat d’estar veient quelcom increïble. Era Anders Petersen, i tot allò li va semblar sortit d’una pintura de Caravaggio. Va prometre tornar però amb una càmera.

El fotògraf suec va tornar al 1967 i es va guanyar la confiança de la parròquia habitual d’una de les cerveseries de moda en aquells anys a Reeperbahm: Café Lehmitz i durant els següents 3 anys va fotografiar la seva clientela.

Tapa2

El treball es va publicar per primera vegada en format llibre al 1978 i aviat es va convertir en una referència del foto reportatge.

cafelehmitzcomp2

Café Lehmitz reuneix 80 fotografies realitzades entre 1967 i 1970.

© Anders Petersen © Anders Petersen

petersen-lehmitz16 © Anders Petersen

Explica una anècdota que Anders Petersen, al poc d’entrar per primera vegada a la cerveseria, va deixar la càmera a la barra per anar al lavabo. Quan va tornar, es va trobar que no li havien robat. Tot el contrari, els clients jugaven amb ella, fent-se fotografies entre ells. Aquell va ser el principi de l’amistat del fotògraf suec amb la gent que rondava per allí. I tota aquesta empatia es nota en aquestes autentiques fotografies del treball.

© Anders Petersen © Anders Petersen

Inspirat en la visió dels desposseïts urbans del treball de Petersen, el music Tom Waits va publicar al 1985, un dels seus més importants treballs discogràfics: Rain Dogs i la tapa del disc, per suposat que era del fotògraf suec.

Tapa3

Per aquest motiu, us deixo amb un vídeo que narra la sèrie de Petersen amb música de Waits.

Una abraçada i fins aviat!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

Instagram…avui us recomanem Leducdubsd

Leducdubsd

Leducdubsd

A Falconnet Geff (@leducdubsd) la fotografia sempre li ha agradat, sobretot de paisatges salvatges, però també de carrers amb edificis curiosos i art de carrer com els graffitis. Les seves dues aficions preferides: la pesca i el hip hop són les seves fonts d’inspiració. Diu que la fotografia és una extensió dels seus moments d’oci i la raó per mantenir aquests moments vius.

“Totes les meves imatges estan preses amb l’iPhone 4s (excepte una de llarga exposició presa amb la reflex). Sempre utilitzo el mode HDR, perquè algunes vegades l’efecte de llum és molt millor. Per retocar utilitzo o bé Photoshop o Vscocam, amb els que retoco l’exposició, la temperatura, la saturació i la luminància de les meves imatges. El que persegueixo és que totes les meves fotos tinguin un to blavós i amb un cert efecte envellit.”

Un article de Marta Vidal

Com s’ha fet…Bad girls

Bad-girlsCarles Calero

Aquest cap de setmana va ser realment productiu ja que novament vam quedar amb Nutbcn, Oscar Díaz…que van venir amb la seva amiga Belinda (Zaika)…tots ells del món Urbex.

Igual que la vegada anterior que vam quedar amb ells, en aquesta ocasió la localització va ser immillorable. Una antiga masia de poble no molt saquejada…pel que les possibilitats eren infinites (mobles, electrodomèstics antics, records personals, etc). Es va acabar la sessió al sortir el sol, així que haurem de tornar a finalitzar la feina, perquè realment encara hi havia alguna fotografia que ens va quedar per fer.

Especial agraïment a les models, que van estar tota la nit aguantant una i un altre vegada les nostres peticions i les esgotadores repeticions fins aconseguir la il·luminació correcta i així evitar quasi al 100% el retoc fotogràfic més enllà d’alguns ajustos amb Photoshop. Ja sabeu que a mi no m’importa utilitzar aquesta aplicació de retoc fotogràfic…però com sempre dic, s’ha d’intentar que surti la toma el més acabada possible després de tantes repeticions com calguin.

Espero que us agradi!

Temps d’exposició: 217”
Diafragma: f 7.1
ISO: 160
Distancia focal: 16 mm
Localizació: Bages

Observacions:
Il·luminació amb llanterna de Xènon, utilitzant algun cop el filtre vermell. Il·luminació freda per als personatges. Balanç de blancs 6000K. Ajustos de contraste i claridad amb Adobe Camera RAW.

 

Fotografia: Carles Calero | Escenificació i Il·luminació: Carles Calero i Eric Marsinyach | Models: Zaika, Fran Redondo i Nutbcn | Col·laborador: Oscar Díaz

Informació sobre cursos de Fotografia Nocturna >

 …i si us interessa tenir més informació, podeu veure el vídeo del Taller d’Iniciació a la Fotografia Nocturna i Lightpaninting del passat mes de Febrer de 2013 polsant AQUÍ >

 

Echolilia – Timothy Archibald

Echolilia

Echolilia és el nom d’un dels símptomes del Trastorn d’Espectre Autista i consisteix en la repetició de paraules sense sentit funcional. El fotògraf ens mostra com el que inicialment era un treball de documentació sobre la malaltia acaba sent un canal per entendre millor l’univers del seu fill.

Un video de Timothy Archibald

Street photography cars

2012 Catalunya © Marcelo Caballero
2012 Catalunya © Marcelo Caballero

A mi sempre m’ha agradat (i a molts d’altres fotògrafs també) fer fotografies de carrer des de dintre d’un automòbil i que al mateix temps, aquest fos integrant de la composició fotogràfica.

Salt, Girona 2012 © Marcelo Caballero
Salt, Girona 2012 © Marcelo Caballero

Te la seva màgia. Les línies dels automòbils, miralls, retrovisors, reflexes, complementen el que passa fora i li atorga un plus diferencial com a document visual d’una època, d’una regió. I tot gràcies al model i característiques del vehicle en qüestió.

Grans fotògrafs com Raghubir Singh o Lee Friedlander així ho van entendre.

Kerala 1995 © Ragubhir Singh
Kerala 1995 © Ragubhir Singh

Ragubhir Singh a través del cotxe fetitxe de la Índia: l’Ambassador, va fer una gran feina per tota l’Índia. A way into India és la materialització d’aquest gran projecte, l’últim del extint street photographer indi.

Rhajastán, India 1997 © Raghubir Singh
Rhajastán, India 1997 © Raghubir Singh

Lee Friedlander també va fer un gran treball des del cotxe per tot Estats Units.

© Lee Friedlander
© Lee Friedlander

El fotògraf documenta aquest tipus d’street photography des de 1960, i part del treball va ser publicat al 2010 amb el nom d’American By Car. En aquest llibre es pot apreciar com canvien les èpoques gràcies als models de cotxe utilitzats per Friedlander.

America-By-Car-332x338

Un altre fotògraf que mereix ser mencionat i que està fent un gran treball actualment és Karl Baden amb el seu projecte In and out of the Car.

© Karl Baden
© Karl Baden

© Karl Baden
© Karl Baden

Baden utilitza el color per a recrear a les seves fotografies exuberants cromatismes de coses que succeeixen fora de l’automòbil. Des del meu punt de vista, és el més expressionista dels tres fotògrafs mencionats.

© Karl Baden
© Karl Baden

Fins avait!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

Instagram…avui us recomanem Svaerta

Johan LyckaroJohan Lyckaro (@svaerta) és el nom del fotògraf que s’amaga sota l’àlies de Svaerta. Un fotògraf suec que diu que la seva passió per les imatges i la fotografia ha estat i està sempre present.

Quan no treballa utilitza Instagram per penjar imatges d’allò que veu i viu. Hi ha una expressió que ell comparteix que diu el següent:

“La millor càmera és la que un porta”.

“Per mi és una gran veritat. No importa si matino per anar a córrer o si poso a la meva filla a dormir, sempre tinc present la llum i la composició. I sempre preparat amb el meu iPhone per capturar aquell moment”.

Aquí us deixo el link a la seva pàgina web perquè gaudiu de les seves imatges.

Un article de Marta Vidal

Com s’ha fet…Dolmen

DolmenCarles Calero

Divendres una mica xungo. La intenció, aprofitant la lluna nova, era fer una llarga exposició amb un Startrails…res més lluny del que va succeïr. Núvols, plugim, més núvols.

Per sort, el dolmen que vam anar a buscar seguia allí, així que ja que vam anar, vam fer el que vam poder.

Si bé és cert que a vegades utilitzo la tècnica del lightpainting (en major o menor mesura), d’aquesta sessió m’he quedat amb aquesta imatge, que va ser la més  “natural” i menys manipulada. En esta ocasió he decidit fer bona la màxima que diu “menys és més”…així que menys llum artificial, i més valor al paisatge en si.

Espero que us agradi!

Temps d’exposició: 30”
Diafragma: f 5.6
ISO: 3200
Distancia focal: 16 mm
Localizació: Vallgorguina

Observacions:
Il·luminació amb llanterna de Xènon. Balanç de blancs 2000K (cel) i 2550K (dolmen i terra) en postproducció.

Fotografia: Carles Calero | Il·luminació: Carles Calero i Fran Redondo

Informació sobre cursos de Fotografia Nocturna >

 

…i si us interessa tenir més informació, podeu veure el vídeo del Taller d’Iniciació a la Fotografia Nocturna i Lightpaninting del passat mes de Febrer de 2013 polsant AQUÍ >