Història d’una fotografia icònica americana
La història d’aquesta imatge és estranya, tortuosa però també ambigua, de diverses interpretacions segons des d’on s’observi.
La seva explicació pot ajudar a reflexionar sobre el valor icònic d’una fotografia en el seu moment, i molt temps després.
En aquells tràgics moments que va succeir l’atemptat a les Torres Bessones, el fotògraf de Magnum, Thomas Hoepker va decidir no publicar aquesta instantània perquè segons la seva opinió, tenia una forta càrrega simbòlica i no era convenient mostrar allò en un context de gran tragèdia nacional.
Segons el fotògraf alemany, la fotografia mostrava, sens dubte, a un grup de joves asseguts al litoral de Brooklyn “totalment relaxats, com una tarda qualsevol”.
“Sentia que la imatge era ambigua i confosa. La publicació d’aquesta podia distorsionar la realitat tal i com ho havia sentit jo en aquell dia històric que havia vist i llegit sobre la compassió dels novaiorquesos cap a les famílies afectades, els actes d’heroisme dels bombers, policies i ajudants anònims” va assenyalar Hoepker a la revista novaiorquesa Slate.
D’aquesta forma, l’únic fotògraf alemany de Magnum no va dubtar a publicar, cinc anys després, la fotografia com a tapa del seu llibre Fotografies 1955–2005.
Així doncs, la decisió de fer pública la imatge va aixecar polèmica en el món editorial. Referint-se a tot això, el prestigiós columnista del diari The New York Times, Frank Rich va assenyalar que “els joves de la foto de Hoepker no son necessàriament cruels. Son només americans”.
Segons Rich, la fotografia reflexa la divisió i el desànim de l’americà a l’actualitat.
Des de la vora d’enfront, David Plotz editor estrella de Slate, va opinar que la imatge va ser una manipulació d’Hoepker al voler transmetre amb la fotografia, la sensació que els joves americans li donaven la esquena (metafòricament parlant) a una nació.
I així, molts més exemples dins i fora del territori nord-americà per bàsicament, aquests dos van ser els grans discursos al voltant de la imatge que amb el temps, per a bé o per mal, es va convertir en icònica.
Vosaltres que penseu d’aquesta fotografia per enriquir la reflexió?
Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero