Tagged: calero

Wonderful life…don’t forget / Fotografies de Carles Calero

Reflexió sobre la fragilitat de les nostres “còmodes” vides en el món occidental, on pensem que la paraula “guerra” queda molt lluny nostre.
Aquesta sèrie de fotografies realitzades durant l’estiu del 2008 a Bòsnia i Hercegovina, on van patir una cruent guerra no fa més de 13 anys, han estat expressament descontextualitzades, ubicant-les dins les nostres fronteres inventant-nos les identitats dels personatges.
A vegades, quan sento algunes notícies sobre conflictes econòmics, culturals i lingüístics dins l’Estat Espanyol em faig la següent reflexió: -“Pot ser que visquem en una bombolla de falsa seguretat a mercè del que decideixin unes quantes persones amb excés de poder?”.
Bòsnia i Hercegovina, agost del 2008.

Tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Àngels, tal com som (Sessions Novembre ’08) / Fotografies Carles Calero

Tanquem el primer trimestre de projecte amb un èxit de participació que supera les nostres primeres previsions.

Gràcies a tots els participants per enriquir-me una mica més com a persona, obrint-me les portes del vostre jo.

Durant el mes d’Novembre, com ja és costum, em fet un parell més de sessions del projecte “Àngels, tal com som“.

Per aquells que encara no ho sabeu, us informem, que es tracta que els participants expressin allò que volen o senten a través de l’expressió corporal o amb algun objecte que els hi identifiqui.

Més informació i la exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Àngels: tal com som / Fotografies Carles Calero

Projecte fotogràfic que ens mostra els participants ensenyant-nos algun aspecte de la seva personalitat a través de l’expressivitat corporal, o d’alguns complements que els identifiquen.

L’objectiu és mostrar-nos tal com som, sense res a tapar, sense res a amagar…i això si…com uns angelets.

Per veure la exposició complerta o per participar a les sessions consulta les bases a http://www.TERRAdeNINGU.com…o pots posar-te en contacte amb el fotògraf: carles@terradeningu.com

Podeu veure tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Can Paixano: En un racó de la Barceloneta / Fotografies de Carles Calero

Can Paixano va esser fundat l’any 1969, i any rere any s’ha anat consolidant com un lloc d’obligada visita per a totes aquelles persones que volen tenir una visió diferent de Barcelona. A Can Paixano podem reviure l’ambient de les antigues tasques marineres de la Barceloneta.

En aquest reportatge fotogràfic es reflexa la vida d’aquest lloc tant especial, tant entranyable, de la seva atmosfera i la seva gent.

Local com el mateix barri de la Barceloneta. Barri a la vora del mar on trobem l’anar i venir dels veïns, de la gent gran de tota la vida que va a comprar, dels executius que van a llurs oficines, dels típics turistes recremats pel sol amb olor a aftersun, immigrants treballadors, treballadors de la obra,…en fi, tot el barri sembla passar per Can Paixano per donar-se un descans, o millor dit, un moment de desconnexió per entrar al túnel del temps.
Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Rostres de Sàndal / Fotografies de Carles Calero

Aquest reportatge és el resultat d’una passejada per l’Índia a través de la mirada i amb la fotografia com a instrument.

L’Índia és un món de contrastos; la seva gent, la cultura, els paisatges, la climatologia, tot.

Aquesta exposició és per a mi un reflex de tot això a través de les persones, de la seva forma de vida en alguns casos, de les mirades en d’altres.

Si voleu us podeu descarregar un PDF pitjant a “Altres Descàrregues” amb imatges de les localitzacions on es van fer els retrats i els textos que les acompanyen.

Espero que us agradi.


Podeu veure totes l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Estigma / Fotografies de Carles Calero

Passejant pel casc antic de Barcelona, per la zona de la catedral, me n’adono de la degradació que està patint. Els seus veïns desbordats envers la lluita contra els grafitis, de la falta de contenidors i/o papereres i quan n’hi ha no sempre es fan servir per culpa d’un incivisme creixent en la nostra societat.
Barcelona, ciutat cosmopolita i de disseny, dissenyada per a ser receptora de turistes és actualment víctima del seu propi enfoc, dels seus politics que són qui han fet d’aquesta ciutat un lloc perfecte per als especuladors, i d’alguns ciutadans que creuen que al·legant la falta d’espais per manifestar el seu art tenen dret a protestar violant els drets d’altres conciutadans, i els uns pels altres…

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Un passeig pel Marroc / Fotografies de Carles Calero

Reportatge d’un viatge inoblidable de 10 dies pel Marroc, amb unes persones que per les experiències viscudes ja han passat a formar part de la meva memòria per sempre més.

Moltes hores de cotxe, molts quilòmetres de carretera i pista, nous amics, moments per riure i moments d’incertesa, moltes habitacions compartides en humils pensions d’ací i d’allà, paisatges viscuts i persones conegudes que ens han fet créixer una mica més.


Marroc, país de gent bondadosa i amable, ens mostra un seguit de diferents formes de fer segons ens endinsem en el camí. Al nord amb més influències hispàniques, a la serralada de l’Atlas gent de muntanya, al desert antics nòmades ara reconvertits per satisfer les necessitats turístiques, Marrakech ciutat cosmopolita amb un tràfic caòtic i la incomparable plaça Djemaa el Fna i finalment el trajecte conclou a les inoblidables platges d’Essaouira.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Postals del Sud Est Asiatic / Fotografies de Carles Calero

Petita pinzellada de postals que he anat trobant d’ací i d’allà viatjant pel Sud Est Asiàtic.

Tailàndia, amb els contrastos espectaculars de les societats emergents, on pots trobar-te una barraca al costat d’un gratacels i gent pobre barrejada amb executius en una mateixa zona.

Cambodja, un país que mica en mica va sortint del malson d’una guerra civil i un genocidi que no fa pas tants anys va succeir.

Vietnam, políticament estabilitzada i intentant entrar poc a poc en el sistema capitalista, i on fa quatre dies era el país de les bicicletes i ara són majoritàriament motos de petita cilindrada que circulen amunt i avall fent sonar els seus estridents timbres.
I com a denominador comú la bellesa dels seus paisatges i les seves gents, gent humil, gent pobre però sense perdre el somriure, gent rica d’esperit.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com