Tagged: CARLES CALERO

12 abril 2013

Gènesis d’un projecte de dinar street

Reitero, sempre que puc, sobre la necessitat de muntar bons i originals projectes a l’street photography per sobre de la preferència quasi generalitzada de fer unes quantes fotografies boniques. D’altra forma, el sub-gènere te els dies comptats.

Fa uns dies, em vaig trobar un projecte que ja te més de deu anys però que em ve de conya per exemplificar-ho en el post d’avui.

Es tracta d’The Company of Strangers, l’autor de la qual és Gus Powell (In Public) i va ser publicat a l’any 2003 per una petita editorial de Nova York: J & L Books.

El projecte esta fet totalment en color amb diapositives i pel·lícules de la Big Apple durant els anys ’90 del segle passat i principis del nou mil·lenni.

El llibre està en la línia successòria dels treballs d’street de Joel Meyerowitz o Robert Walker, per citar alguns grans fotògrafs coloristes que van treballar molt, a Nova York, anys abans de Gus Powell.

En canvi, amb el projecte, Powell va intentar donar-li un toc estètic i documental diferent, davant la gran magnitud de treballs street que es van fer i es fan a Nova York.

Va decidir captar instantànies de carrer a una hora no molt adequada per a la fotografia: el migdia.

La raó d’aquesta elecció horària va estar condicionada i inspirada per Lunch Poems.

Lunch Poems

Un llibre de poemes escrit pel poeta Frank O’Hara al 1964 els versos del qual es caracteritzen per ser reaccions espontanees als fets que succeeixen en el moment i semblen haver sigut escrits a l’hora del dinar a qualsevol racó de Nova York.

Aquest poeta, nascut durant l’efervescent moviment cultural novayorkès de principis dels ’50 (liderada pel pintor expressionista William de Konning i d’altres), és també considerat un gran poeta street de la seva generació.

Lunch Poems també conté nombroses referències a la cultura pop, literaris i musicals que van estimular a Powell a la concreció d’aquest projecte.

Una de las páginas del libro de Gus Powell

“Als Lunch Poems hi ha un desviament en l’atenció de lo immediat a lo no permanent -assenyala un estudiós de l’obra d’O’Hara, l’escriptor xilè Juan José Richards Echeverría - Tots els dinars estan travessats per certa precarietat espacial i material: en ells no hi ha luxe sinó escassedat i pressa“.

“Acostumen a ser breus, esporàdics. La mirada està a la deriva del desig. El que la veu poètica cerca és una proximitat amb l’altre. Aquesta mirada desitjant és també mirada melancòlica sobre el mateix temps on succeeix. Anhela posseir el que està succeint, com si no existís el present” conclou Richards Echeverría.

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

5 abril 2013

Neix La Voz de la Imagen espanyola

José Luis López Linares (guanyador de varis Goyas a la millor fotografia) i Publio López Mondéjar (prestigiós investigador de la fotografia espanyola) van unir esforços i passió per crear La voz de la Imagen: un projecte que pretén preservar el llegat i pensament dels autors clàssics de la fotografia espanyola.

Pioner a Espanya, el projecte va començar a gestar-se fa uns 5 anys. Durant tot aquest temps, José Luis López Linares i Publio López Mondéjar van entrevistar a 30 fotògrafs. Finalment aquest any i gràcies al recolzament del Ministerio de Cultura, van poder formalitzar aquesta proposta documental amb la posada en marxa d’una web on es puguin observar els primers materials documentals.

Figuren en aquesta primera entrega: Virxilio Viéitez, Piedad Isla, Ramón Masats, Albert Schommer, Leopoldo Pomés i Eugeni Forcano.

“En el temps present - s’assenyala a la web – els protagonistes de la història fotogràfica espanyola han anat desapareixent, sense que ningú s’hagi interessat per recopilar els seus records personals i professionals, privant-nos així d’un formidable cabdal de coneixements, absolutament indispensables per als historiadors i per a totes les persones interessades en el llenguatge fotogràfic“.

Al llarg de 2013 el projecte s’anirà complertant amb d’altres entrevistes, entre les que figura la realitzada a Enrique Meneses i a Gonzalo Juanes.

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

2 abril 2013

Mor Paco Elvira…fins sempre mestre

Tornant ahir de les vacances de Setmana Santa, ens assabentem de la inquietant desaparició de Paco Elvira i la recerca per part de la seva família a través de Facebook.

Immediatament em vaig posar a compartir aquesta noticia en els murs de tots els contactes que vaig poder, de forma individual i des del perfil de TERRAdeNINGU.com-Fotografia a Facebook. Ajudar en el que es pugues era lo important.

Vam anar seguint el desenvolupament dels aconteixements a través dels comentaris de la Núria Gras al post del Facebook de la Eva Huarte.

La situació no tenia bon pronostic. Vam alimentar les esperances al saber que havien localitzat el senyal del seu telèfon mòbil i que iniciaven la cerca en una zona concreta del Garraf (Barcelona).

El final ja el sabeu tots. Un malaurat accident va acabar prematurament amb la seva vida en el penya-segat de la roca de La Falconera.

No parlarem Paco Elvira. Hi haurà molts que ho faran amb més arguments. Amb més coneixement de causa. Millors coneixedors de la seva trajectòria personal i professional. D’ell com a persona.

Nosaltres simplement volem donar un missatge de recolzament a la seva filla Andrea Elvira, a la seva família i als seus amics i col·legues de treball més propers. Molts ànims.

Un artícle de Carles Calero, director de TERRAdeNINGU.com-Fotografia

22 març 2013

Flaix street photography a Chicago: Satoki Nakata

Vaja!… Em segueix sorprenent la quantitat i qualitat dels streets photographers que fan treballs en aquesta ciutat nord americana que va camí de convertir-se en una meca de l’street .

En aquest cas, us parlaré de Satoki Nagata. Aquest fotògraf japonès que viu en aquesta ciutat des de 1992, està duent a terme un gran projecte street titulat: Lights in Chicago. I cal dir que és molt especial.

El fotògraf japonès utilitza un flaix remot, sempre ubicat darrera dels subjectes que fotografia.

D’aquesta forma, i amb una velocitat d’obturació lenta, Nagata interactua amb el flaix amb instantànies de carrer nocturnes, sense dobles exposicions ni reflexes a vidres i miralls.

El resultat es pot observar a simple vista. El seu treball és molt sorprenent com singular dins del que acostumo a observar en el món street contemporani.

Les persones es perceben com fantasmals, transparents rodejats per un halo de llum nítida, neta i a la vegada, dinàmica i vital.

“La càmera – assenyala Nagata – capta el moment de la fracció de segon i em dona la sensació que les bones imatges mostren les relacions multi-dimensionals del món a través de les formes simbòliques i abstractes. He trobat aquestes formes a la meva fotografia”.

“Veig la llum i la ombra produïda pel flaix i em sembla la forma més pura de la realitat de les persones que viuen a la ciutat”.

Actualment Nakata juntament amb un grup d’artistes emergents integren un grup de treball denominat Chicago The Beautiful i tenen com a missió, a través de l’art urbà, prendre consciència de la bellesa de Chicago. Per aconseguir tal finalitat fomenten i transmeten diferents propostes artístiques.

Part del projecte Light in Chicago es pot veure aquí en aquest enllaç de Flickr.

Fins aviat!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

19 març 2013

Com s’ha fet…El Bàrbar

El-barbar
Carles Calero

Aquest passat divendres el grup habitual de fotògrafs nocturns es va dividir en dos. Els que van anar més lluny…i els que ens vam quedar més a prop. Entre el segons Guillem Ribera i un servidor ens vam quedar prop de Barcelona per no anar a dormir massa tard ja que al dia següent jo tenia pactada una classe particular de fotografia nocturna amb una alumna que finalment em va deixar literalment TIRAT. Ja tinc una edat, i dues nits seguides en dansa ja no les aguanto. jajaja

En fi, que amb poca gent per a il·luminar la situació es presentava complicada. Finalment amb tot l’attrezzo que va aconseguir en Guillem vam poder fer una toma força digna. En Guillem passant fred de debò i a sobre quiet com una estàtua…i jo amunt i avall corrent per il·luminar ací i allà.

Espero que us agradi!

Temps d’exposició: 240”
Diafragma: f 6.3
ISO: 320
Distància focal: 16 mm
Localització: Santa Coloma de Cervelló

Observacions:
Il·luminació selectiva amb llanterna petita de Xenó, llanterna de LED per donar una tonalitat blavosa a algunes parts de l’escena, i amb gel de color vermell per donar un toc de color a la finestra. Llana d’acer per crear l’efecte del fons. Balanç de blancs a 2500K per a salvar la contaminació lumínica del cel.

Fotografia: Carles Calero | Il·luminació: Carles Calero | Model: Guillem Ribera

Informació sobre cursos de Fotografia Nocturna >

…i si us interessa tenir més informació, podeu veure el vídeo del Taller d’Iniciació a la Fotografia Nocturna i Lightpaninting del passat mes de Febrer de 2013 polsant AQUÍ >

14 març 2013

Una ciutat i una fotògrafa cinematogràfica

Chicago sempre ha estat una inspiració per als street photographers de diferent èpoques. Em venen al cap, Ray Metzker, Harry Callahan o Aaron Siskind els quals van donar vida, entre d’altres grans fotògrafs, a l’Institut de Disseny conegut com la Nova Bauhaus, a principis dels ’50 del segle passat.

Per aquesta ciutat també va passejar amb la seva Rolleiflex, Vivian Maier i fa molt poc temps, Alex Webb, atret pel seu cosmopolitisme.

En l’actualitat, una jove fotògrafa està realitzant un gran treball d’street pels carrers d’aquesta ciutat que em crida molt l’atenció. Es diu Clarissa Bonet.

Foto 01
Chicago, USA © Clarissa Bonet

Les seves fotografies semblen escenes cinematogràfiques. “Crec que la vida quotidiana es poderosa, especialment a l’espai urbà - assenyala Bonet en una entrevista realitzada per Future Shoot - el carrer és com un escenari i hi ha petits drames que succeeixen constantment”.

Chicago © Clarissa Bonet
Chicago, USA © Clarissa Bonet

“Molts d’ells passen desapercebuts, però si t’agafes una mica de temps, es poden veure algunes coses realment commovedores” assenyala Bonet que en poc temps va passar de viure al tranquil entorn marítim de Florida a la imponent urbanitat de Chicago degut a que va guanyar una beca per estudiar un màster en fotografia al Columbia College Chicago.

Chicago © Clarissa Bonet
Chicago, USA © Clarissa Bonet

Així va néixer un dels seus grans projectes actuals: Space City.

Chicago © Clarissa Bonet
Chicago, USA © Clarissa Bonet

“Estic interessada en l’espai físic de la ciutat i el seu impacte emocional i psicològic en el cos”.

Foto 010
Chicago, USA © Clarissa Bonet

Per aquests treballs, Bonet a trobat la inspiració en l’obra de Rob Hay.

Dibujo

“Estic realment fascinada amb el seu treball sobre vianants aïllats i trets del seu ambient i dels llocs” assenyala la jove fotògrafa.

Foto 04
Chicago, USA © Clarissa Bonet

Fins aviat!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

12 març 2013

Com s’ha fet…Virtua Cop

Virtual-Cop Carles Calero

Com habitualment fem, després de trobar una localització, pensem diverses escenificacions. Una d’elles, pensada per Eric Marsinyach, va ser aquest homenatge al conegut joc de les màquines recreatives Virtua COP creat per SEGA-AM2 a l’any 1994 amb les seves corresponents seqüeles.

Temps d’exposició: 410”
Diafragma: f 6.3
ISO: 160
Distància focal: 29 mm
Localització: Berga

Observacions:
Il·luminació selectiva amb llanterna de Xènon, llanterna de LED i flaixos amb gel de color blau i vermell per a tenyir algunes parts de l’exposició (finestres i portes). Sense combinació de capes. Balanç de blancs únic a 3850K sense variacions.

Fotografia: Carles Calero | Il·luminació: Eric Marsinyach i Carles Calero | Model: Fran Redondo, Eric Marsinyach i Juanjo Casikeno

Informació sobre cursos de Fotografia Nocturna >

…i si us interessa tenir més informació, podeu veure el vídeo del Taller d’Iniciació a la Fotografia Nocturna i Lightpaninting del passat mes de Febrer de 2013 polsant AQUÍ >

8 març 2013

Robert Frank i un nou llibre

La febril aventura de Steidl per publicar nous materials de Robert Frank encara no ha acabat.

Com ja sabem, la editora alemanya va publicar l’any passat Tal Uf Tal Ab i You Would.

Aquest any, es publica un nou llibre que complerta aquesta trilogia. Es tracta de Park/Sleep.

Editat per Steidl a principis de gener, Park/Sleep és un llibre de 72 pàgines creat com un gran collage visual intimista d’instantanees noves i antigues…

…juxtaposades entre retrats familiars, d’amics, interiors del seu estudi…

…conjuntament amb poemes, textos, notes i pensaments diversos.

Un gran llibre que demostra un cop més el prolífic i vigent treball de l’autor de Els Americans i Perú.

Recordem també que l’any passat, Steidl en col·laboració amb La Fábrica va publicar: València 1952.

Fins aviat!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

5 març 2013

Com s’ha fet…Soldat de mort

Carles Calero

Temps d’exposició: 420”
Diafragma: f 5.6
ISO: 160
Distància focal: 16 mm
Localització: Alella

Observacions:
Il·luminació amb llanterna de Xènon, pirotècnia, fil fluorescent de color blau i caixes de llum juntament amb gel de color blau per a tintar alguna part de la exposició. Sense combinació de capes. Balanç de blancs únic a 2950K sense variacions.

Fotografia: Carles Calero | Il·luminació: Eric Marsinyach i Carles Calero | Model: Fran Redondo

Informació sobre cursos de Fotografia Nocturna >

…i si us interessa tenir més informació, podeu veure el vídeo del Taller d’Iniciació a la Fotografia Nocturna i Lightpaninting del passat mes de Febrer de 2013 polsant AQUÍ >

1 març 2013

Biblioteca web de llibres de fotografia

A principis de 2012 rondava pel cap de dos fotògrafs espanyols, la idea de crear una biblioteca virtual de llibres de fotografia. Així va néixer Have a nice book.

Javier Serrano i Salva López, els creadors d’aquest projecte assenyalen que “el nostre objectiu és crear una de les més grans biblioteques en línia sobre llibres de fotografia en format de vídeo”.

Have a nice book és una iniciativa sense afany de lucre que només desitja compartir i difondre la fotografia i la cultura del llibre i a més, com assenyalen els dos joves fotògrafs: “No venem els llibres. Només recomanem anar directament a la pàgina web de la editorial”.

D’aquesta forma, un any després, el projecte ha evolucionat de tal forma que la pàgina web no només està centrada en els llibres, sinó que també te una llista per autors i un altre, per editors.

He investigat una bona estona per la biblioteca, la qual he trobat molt pràctica, atractiva, intuïtiva i amb informació precisa sobre tot el relacionat amb els llibres catalogats dins el projecte. Un altre encert és mostrar tots els vídeos a Vimeo.

Ara vull compartir amb vosaltres dos vídeos que mostren dos dels meus llibres preferits.

El primer és de Cristobal Hara…

I el segon, pertany al gran William Eggleston…

Recordeu que la biblioteca està en ple creixement i els interessats que vulguin mostrar els seus llibres a Have a nice book, poden fer-ho a través d’aquest enllaç.

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero