“”Barcelona vertical” forma part del projecte fotogràfic personal sobre la ciutat, en el que estic treballant des de fa més de deu anys. Les 24 imatges aquí recollides van quedar fora del llibre “A Barcelona” Ed. Arola, 2009, per la simple raó de que, literalment, no “cabien”, en una publicació amb disseny pensat per a fotografies horitzontals. Una llàstima: sóc un ferm defensor de “girar la càmera”: el format vertical, encara que poc natural, permet un apropament diferent a la realitat que ens envolta. Crec que aquest tipus d’enquadraments afavoreixen una aproximació més intel·lectual, abstracta i simbòlica del que es registra fotogràficament.

Vivim en una època que es tendeix a l’arraconament de les instantànies més altes que amples. Tal vegada es deu a l’ús i abús de les òptiques gran angulars – amb el consegüent problema per a que no caiguin les línies- i del consum d’imatges en una pantalla – que no s’”omple” amb les imatges no horitzontals -. Ara es tendeix a “apaisar” fins i tot els retrats posats, històricament verticals.

Molts dels meus autors favorits, com Cartier-Bresson, Kértesz, Ralph Gibson o Serge Clèment, em demostren que les composicions verticals poden ser d’una gran efectivitat visual y emocional. Jo, salvant les distancies, també vull trencar una llança per aquest tipus d’imatges: aquí va una mostra de la meva recerca quotidiana per una ciutat que segueix oferint-me sorpreses, convidant-me a que jo les enregistri, moltes vegades amb la meva vella Nikon posada en posició perpendicular a la línia de l’horitzó.”