Tagged: CIUTATS

Paisatge Tour / Fotografies de Monica Benitez

La Monica Benitez ens presenta el seu treball “Paisatge Tour”:

Els turistes arribem a ramats a les ciutats escollides, i les prenem amb satisfacció, segurs de la nostra aventura. Ocupem les seves places, respirem el seu aire i envaïm els seus carrers.

Per a vegades les coses succeeixen de forma inesperada i ens deixem impressionar pels ecos dels seus edificis, ajustant les nostres passes a la cadència de les rajoles. Aleshores, en aquest instant precís, comença un diàleg únic, callat, canviant. La ciutat es despulla per confessar-nos secrets que es reflecteixen a les llàgrimes de vidre d’algun aparador. I ens xiuxiueja unes quantes mentides que bussegen brillants als tolls de les voreres. Els semàfors i les llums de les finestres, ens miren al passar, i escullen el que ens volen mostrar i el que ens volen ocultar i si estem desperts…descobrim móns dintre d’altres móns. I marxem, potser a d’altres ciutats, amb les butxaques plenes de missatges dissimulats i amb l’íntima certesa que quan tornem un altre cop, el diàleg serà un altre de diferent.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

I on és, casa meva? / Fotografies de Leonardo Fernández

En Leonardo Fernández ens presenta el seu treball “I on és, casa meva?”:

“I on és, casa meva? és un projecte fotogràfic – artístic a l’àmbit de l’arquitectura, urbanisme i el paisatge que te com a objecte fer prendre consciència de la importància de la identificació dels habitants d’un lloc amb les seves pròpies vivendes i l’espai públic que constitueix el seu entorn. Per a tal efecte, s’ha produït un petit arxiu fotogràfic d’alguns dels polígons de vivendes de l’àrea metropolitana de Barcelona que serveix com a toc d’atenció sobre aquest tipus d’urbanisme i política de vivenda social basada exclusivament en el compliment de certs estàndards tècnics i interessos econòmics.

En algunes ocasions aquests polígons no constitueixen llocs des d’un punt de vista antropològic i son espais poc propensos per al desenvolupament de la vida social, amb la consegüent pèrdua de la identitat individual i la cohesió social. És important destacar la necessitat d’identificació dels habitants d’un entorn amb les seves pròpies vivendes i l’entorn en el que estan aquestes. Una vivenda no és el mateix que una casa; la casa és una vivenda que els habitants senten com a pròpia, permetent un arrelament social i cultural. Aquesta pèrdua d’identitat individual i col·lectiva s’allunya del concepte antropològic d’habitar i te com a conseqüències la marginalitat, el deteriorament de l’espai públic i la dissolució dels llaços socials. La importància d’aquesta reflexió radica amés en que aquests espais de l’entorn de Barcelona son models d’una realitat extensible a escala planetària, un fenomen local.

L’objectiu del projecte és difondre aquest marc de reflexió a través de la mirada ètica – estètica de la fotografia i aportar, humilment, nous elements de reflexió i anàlisi d’una realitat sociocultural i paisatgística que moltes vegades és deixada de costat.

En la cerca d’aquest llenguatge es van utilitzar punts de vista frontals, distants, que mostren els edificis com dibuixos tècnics d’arquitectura, sense fugues, plans i ortogonals. La composició de les imatges és sistemàtica i conceptual, freda i distant. A les imatges no hi ha res modificat, ni agregat, solament reflexa el que ja existeix, sense comentaris. La desolació i el aïllament d’aquesta fotografia objectiva manifesta un punt de vista molt clar. D’aquesta manera el projecte se situa entre la fotografia artística i la documental, rescatant la idea de la fotografia com a document, com a fonament de la història, i la importància de la fotografia analògica de gran format com a tècnica artística enfront l’avanç de la fotografia digital.”

Amb la col·laboració del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts – Generalitat de Catalunya

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Electri(c)ity / Fotografies de Marc Vadrí


El Marc Vadrí ens presenta el seu treball “Electri(c)ity”:

“Electri(c)ity sorgeix a la ciutat de Beograd (Belgrad), capital sèrbia, a la que se li afegeixen altres ciutats balcàniques i occidentals europees. Una espècie de caos elèctric contamina el cel de la gran ciutat, connectant persones i llocs. Les connexions maldestres proliferen entre els centenars de quilòmetres de cablejat que es pot escoltar guspirejar. La informació és abundant al llarg del seu llarg recorregut, encara que generalment solament transporta energia amb la finalitat de convertir-la en un treball més o menys útil.

D’una estocada mortal però de gran necessitat es formen els cels de les grans ciutats com Beograd. Prenent l’anime “Serial Experiments Lain” com a referència, podem arribar a preguntar-nos si algun dia veurem (o inclús experimentarem) la transició de l’ésser humà en informació, el qual podrà desplaçar-se a qualsevol part del món físic de forma immaterial”.

Podeu veure tota l’expsició complerta a TERRAdeNINGU.com

Streetworks / Fotografies de Fabian Castillo

“Streetworks” és una sèrie de fotografies de paisatges urbans que causen una estranyesa a l’espectador al descobrir llums, formes, espais i moviments en llocs familiars per a nosaltres com són les ciutats, però que en aquest cas se’ns presenten com a mínim inquietants.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com