Tagged: ESTATS UNITS

17 maig 2013

Street photography cars

2012 Catalunya © Marcelo Caballero

A mi sempre m’ha agradat (i a molts d’altres fotògrafs també) fer fotografies de carrer des de dintre d’un automòbil i que al mateix temps, aquest fos integrant de la composició fotogràfica.

Salt, Girona 2012 © Marcelo Caballero

Te la seva màgia. Les línies dels automòbils, miralls, retrovisors, reflexes, complementen el que passa fora i li atorga un plus diferencial com a document visual d’una època, d’una regió. I tot gràcies al model i característiques del vehicle en qüestió.

Grans fotògrafs com Raghubir Singh o Lee Friedlander així ho van entendre.

Kerala 1995 © Ragubhir Singh

Ragubhir Singh a través del cotxe fetitxe de la Índia: l’Ambassador, va fer una gran feina per tota l’Índia. A way into India és la materialització d’aquest gran projecte, l’últim del extint street photographer indi.

Rhajastán, India 1997 © Raghubir Singh

Lee Friedlander també va fer un gran treball des del cotxe per tot Estats Units.

El fotògraf documenta aquest tipus d’street photography des de 1960, i part del treball va ser publicat al 2010 amb el nom d’American By Car. En aquest llibre es pot apreciar com canvien les èpoques gràcies als models de cotxe utilitzats per Friedlander.

America-By-Car-332x338

Un altre fotògraf que mereix ser mencionat i que està fent un gran treball actualment és Karl Baden amb el seu projecte In and out of the Car.

Baden utilitza el color per a recrear a les seves fotografies exuberants cromatismes de coses que succeeixen fora de l’automòbil. Des del meu punt de vista, és el més expressionista dels tres fotògrafs mencionats.

Fins avait!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

3 maig 2013

Lo públic i privat d’en Mark Cohen

A principis dels ’80 del segle passat, el cineasta Michael Engler va realitzar documentals per a la televisió alemanya que mostraven el treball d’alguns dels grans fotògrafs documentalistes americans d’aquells moments.

I així va néixer la sèrie Fotografia Contemporánea a América que inclou capítols dedicats a Harry Callahan, Mark Cohen, Robert Frank, Joel Meyerowitz, Sthepen Shore, Garry Winogrand, Duane Michals, Ralph Gibson entre d’altres.

De tots ells, em va interessar el reportatge que el cineasta alemany li va dedicar a en Mark Cohen perquè toca un tema de molta actualitat i produeix grans debats: el dret a la privacitat.

Realitzat al 1982, el vídeo cobra una notòria actualitat per la forma en que el fotògraf interacciona amb la gent als espais públics.

La comparació amb l’actualitat és inevitable. Fa una setmana, Lens, el blog del New York Times va publicar una nota titulada Protecting the right to photograph, or not to be photographed que parla sobre el dret a la privacitat als actuals espais públics. En aquesta nota, Nick Turpin (In-Public) assenyala que a París, els peatons en general no volen sortir a les fotos. Sembla que a França, els fotògrafs de carrer comencen a ser vists com una amenaça. I també es parla que les coses es posaran més complicades a Gran Bretanya i també als Estats Units. Us recomano que llegiu la nota.

Per això, el vídeo de Mark Cohen estimula al debat, a la eterna discussió del que és privat o el que és públic al carrer que, a fi de comptes pertany als ciutadans de qualsevol ciutat del món.

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

10 gener 2013

La llista americana. Un homenatge dels fotògrafs a Robert Frank

The American List (by the Glow of the Juke Box) s’ha convertit en una de les millors novetats editorials d’aquest any.

Això és degut a la impressionant gestió/investigació realitzada pel fotògraf Jason Ezkenazi qui ha fet aquest llibre, un peculiar homenatge a The Americans de Robert Frank.

Com va sorgir-li a Jason Ezkenazi aquesta iniciativa?
Resulta que al 2009, s’estava fent una gran retrospectiva de Frank al Museu Metropolità de Nova York on el fotògraf treballava com a guarda de seguretat i la curiositat el va envair. Així va començar a estudiar compulsivament tot lo relacionat amb l’obra de Frank.

D’aquesta forma, se li va acudir la idea de preguntar als fotògrafs que visitaven la exposició, quina era la imatge preferida del llibre de Frank i el perquè. Durant dos anys va recopilar la opinió de fins a 276 fotògrafs entre els que hi ha Joel Meyerowitz, Joseph Koudelka, Martin Parr, Alec Soth i d’altres.

Fotografia preferida de Josep Koudelka. Long Beach © Robert Frank

“Molts van dir que era molt difícil escollir. Però vaig insistir i vaig descobrir que moltes de les seves respostes deien més dels propis fotògrafs que de Robert Frank” va assenyalar Eskenazi.

Fotografia preferida de Joel Meyerowitz. Canal Street, New Orleans © Robert Frank

Finalment, aquesta és la fotografia preferida de Eskenazi.

Menphis, Tennessee © Robert Frank

Però el més transcendental va passar quan aquest llibre va arribar a les mans del propi Frank fa ben poc. Segons Eskenazi, el fotògraf suïs va quedar molt commogut davant aquesta demostració de estimació i respecte al seu gran llibre The Americans.

Robert Frank, a la seva casa de Nova York © Clark Winter

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

19 juny 2012

El fotògraf que sabia desconstruir

En un post de Miradas Cómplices havia parlat tangencialment de Ray Metzker ja que va ser una gran influència als principis del fotògraf de Magnum, Alex Webb.

Metzker va sobresortir fa uns 50 anys i penso, sense dubtar-ho, que la seva obra és una de les més originals de mitjans del segle XX a la fotografia documental.

Una dada que resulta curiosa és que Metzker és àmpliament conegut als Estats Units però no a Europa. Potser tot això es deu a un problema antològic d’interessos editorialistes, galeristes o de gustos del moment en el món de la fotografia que val la pena de pensar-hi i reflexionar en profunditat més endavant.

A propòsit d’això, vull recordar també que altres fotògrafs documentalistes (als que anomeno Els Desconeguts de Sempre) han trobat una certa reivindicació editorialista aquests últims temps a Europa com son Saul Leiter, Fred Herzog, Louis Stettner i d’altres.

Per això el treball de recerca de grans autors oblidats que fa l’editorial Steidl actualment és digne de menció.

Steidl va publicar al 2008 un gran llibre recopilatori de Metzker titulat: Light Lines.

En aquest podem trobar més de 200 imatges del fotògraf durant més de 50 anys de treball visual. A més, el llibre conté una entrevista a l’autor realitzada per la prestigiosa historiadora d’art: Nathalie Herschdorfer i el pròleg està escrit pel director del Musée de l’Elysée de Laussana (Suïssa): William A. Ewing.

Les seves fotografies de carrer giren generalment per ciutats nord americanes i especialment a Filadèlfia i Chicago. Metzker no ha tingut mai la necessitat de viatjar a llocs exòtics per cercar inspiració encara que ha fotografiat en diverses ocasions, ciutats europees.

Entre 1956 i 1959 va estudiar al Art Institute de Chicago, també conegut en el seu moment com la Nova Bauhaus. Allí, Metzker va heretar el ric vocabulari dels punts de vista i idees que havien definit la fotografia de vanguardia entre les dues guerres: el fotomuntatge, la solarització, diagonals, perspectives úniques, etc.

Filadelfia 1963 — Filadèlfia 1963 © Ray Metzker

La descomposició, recomposició, desconstruir, reconstruir eren i son encara les seves habituals estratègies visuals a les seves fotografies.

Philadelfia 1964 — Filadèlfia 1964 © Ray Metzker

Amb més de 80 anys, Metzker encara avui surt al carrer a la recerca d’imatges per desconstruir la realitat que el rodeja. Aquí sota podeu veure alguns exemples de les seves recents fotografies:

Philadelfia 2004 — Filadèlfia 2004 © Ray Metzker

Philadelfia 2009 — Filadèlfia 2009 © Ray Metzker

Filadelfia2009 — Filadèlfia 2009 © Ray Metzker

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

7 juny 2012

Dormint amb Walker Evans i companyia

Sovint associem l’imaginari col·lectiu d’una regió, una ciutat o una cultura a través d’algun llibre, una pel·lícula, una cançó o una fotografia. Per a lo bo, i per lo dolent, això està clar.

Alabama 1936_walker-evans — Albama 1936 © Walker Evans

William Eggleston.

En el cas del sud dels Estats Units, una regió que encara no he tingut la sort de visitar; he après a conèixer-la a través de l’imaginari que em van transmetre algunes lectures de William Faulkner, alguns blues melancòlics de Muddy Waters, las agosarades aventures de Huckleberry Finn o per les fotografies de Walker Evans, i fa poc per Sleeping by the Missisippi d’Alec Shot.

Menphis 2002 © Alec Soth

Aquest llibre que va per la tercera edició és una renovada mirada íntima d’aquesta part d’Estats Units que combina perfectament amb l’estil documental i la sensibilitat poètica d’Evans o Eggleston.

Però darrera, i seguits molt de prop, també estan William Christenberry,

William Christenberry 1978 — 1978 © William Christenberry

Carrie Mae Weems,

o Susan Lipper.

Dallas 1988 - 1992 — de la sèrie Dalla 1988 - 1992 © Susan Lipper

Amb diverses fotografies de tots ells, Photoworks va editar al 2010 un excel·lent llibre – catàleg que va coincidir amb una exposició: Myth, Manners and Memory: Photographers of the American South.

Us deixo amb un vídeo:

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

18 maig 2012

Un fotògraf d’acció surrealista

Al fotògraf Mark Cohen li agradava auto definir-se com a un “fotògraf d’acció surrealista” mentre vagava pels carrers de la seva ciutat, Wilkes-Barres a l’estat de Pennsylvania (USA).

Aquest fotògraf nord americà també és considerat un pioner en l’ús del color a la fotografia de carrer com es pot apreciar al seu llibre: True Color, la primera edició del qual data del 2007 però les fotografies corresponen a la dècada dels 70′ del segle passat.

Tal com d’altres fotògrafs urbans com Fred Herzog a Vancouver, Ray Metzker a Chicago o Bruce Wrighton a Binghamton (New York); Cohen capta en el llibre, els rostres i les accions de lo quotidià dels carrers d’aquesta ciutat minera que s’havia guanyat molt mala fama després del desastre de la mina Knox.

artwork_images_911_460388_mark-cohen — © Mark Cohen

Vull recordar que Choen va guanyar en dues ocasions la beca Guggenheim i va rebre una subvenció del Fons Nacional de les Arts al 1975.

artwork_images_911_460396_mark-cohen — © Mark Cohen

En el pla compositiu, a Cohen li agradava capturar detalls d’algunes parts del cos. I en molts casos, els personatges retratats sortien retallats, sense caps o la meitat de cos.

mark-cohen-legs-lounge-chair-boy-pool0-19771 — © Mark Cohen

Voleu veure en acció a aquest street photographer a la dècada dels 70′? aquí tenen un excel·lent vídeo de com treballava pels carrers de la seva ciutat.

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

28 març 2012

Edward Hopper, un gran fotògraf sense càmera

No em canso de repetir que Edward Hopper és un dels més grans street photographers sense haver usat mai una càmera, amb l’única excepció per fer fotografies de base per a les seves pintures.

Hopper, a través dels seus quadres, el que mostra son els límits de la nostra percepció. Aquesta eterna sensació d’ocultar més que mostrar ha estat molt atractiu per als fotògrafs i especialment per als documentalistes i els street des de Robert Frank en endavant.

I un altre element que l’apropa als fotògrafs de carrer és que les seves pintures semblen haver sigut concebudes (en lliure semblança) amb objectius curts, de 35 mm a 50 mm. I d’aquesta forma, transmeten una tensió in crescendo en paral·lel a aquesta sensació de proximitat i d’estar prop de mostrar lo ocult.

És per això, que avui vull compartir un vídeo que va publicar la Galería Nacional de Arte (NGA, Washington, USA) i de la ma del relator, Franklin Kelly, sènior curator de la galeria, s’endinsarà en alguns aspectes del pintor i la seva relació amb Nova York i el cinema.

Un interessant vídeo que espero el gaudiu.

Un article de Marcelo Caballero

Traducció de Carles Calero

14 març 2012

Frank, Kerouac, Bagdad Cafè a la Ruta 66

Tant Robert Frank com Jack Kerouac tenen com a denominador comú la ruta 66. I els seus fantasmes visuals i literaris han d’estar feliços de barrejar-se a l’esperit de Bagdad Café, una pel·lícula que tot just acabo de veure després de molts anys. I va valer la pena aquest redescobriment.

: Una escena de Bagdad Café estrenada al 1987

En aquesta nova lectura, trobo certes complicitats del fotògraf suís o del gran escriptor Beatnik entre les imatges d’aquesta pel·licula, un clar exemple del Neo Expressionisme teutó.

Però el seu director de fotografia, Bernd Heinl, aporta un pas més a tots aquests bons ingredients que va associar lliurement al film. Heinl proposa xocs violents de llums i ombres, cascades lluminoses que envaeixen la pantalla i brusques caigudes de línies que provoquen una tensió visual in crescendo, característiques visuals expressionistes que m’atrauen d’aquesta pel·lícula dirigida per Percy Adlon.

: Primera escena del film

També m’agrada la il·luminació i el color utilitzat que te un valor semàntic important. A mig camí del sèpia i els saturats, les imatges em provoquen una sensació com a espectador, d’estar imbuït profundament en un polsegós desert de soledat, vent i benzineres.

L’argument que proposa Adlon em captiva en tots sentits. La pel·lícula es contextualitza en el marc del desert del Mojave, als Estats Units, on viuen una sèrie de personatges simpàtics i estrafolaris. I per sobre d’això, un peculiar encontre de dos dones de cultures diferents: una obesa alemanya, abandonada pel seu marit en ple viatge per la Ruta 66 que acaba en un aïllat motel regentat per una combativa dona negre.

Resumint, si Kerouac visqués tindria aquest film com un dels seus predilectes i Frank, si s’ho proposes, tornaria a endinsar-se per la mítica ruta amb la seva vella Leica, o perquè no, una digital.

Bé, us deixo amb un breu vídeo d’imatges de Bagdad Cafè acompanyades per la seva meravellosa banda sonora. Fins aviat!

Un artículo de Marcelo Caballero

Traducció de Carles Calero

19 juliol 2010

Nova York / Fotografies de Sergi Reboredo

En Sergi Reboredo ens presenta el seu treball “Nova York”:

“Nova York és la ciutat més poblada dels Estats Units i això es nota inclús abans d’aterrar. Els enormes gratacels de Manhattan s’entreveuen dins l’horitzó molts quilòmetres abans que l’avió aterri.

Des de fa més d’un segle, és el centre de les finances a nivell mundial dirigides des de Wall Street, on cotitzen les principals empreses del món i a demés, aquesta ciutat és tot un referent de la moda, la cultura, la política i la educació. Als seus carrers també podem trobar la seu principal de l’O.N.U. el que implica moltes decisions polítiques a nivell mundial han estat preses i debatudes en aquesta seu de la qual formen part 192 estats.

En l’àmbit cultural de l’últim segle sempre ha estat una ciutat puntera amb moviments com l’expressionisme abstracte en pintura, renaixement de Harlem dins les arts visuals i la literatura, el Punk, el Hip Hop i el documentalisme fotogràfic entre molts d’altres.

En l’actualitat els seus habitants composen un gresol de cultures diverses (jueus, alemanys, italians, xinesos, hispans y asiàtics entre d’altres) que han arribat a aquesta ciutat a la recerca del somni americà en una època un tant convulsa, ja que la ciutat sembla una mica endormiscada des dels atacs de l’11 de setembre sumats a la crisis financera del 2009.”

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com