 | Subscriu-te Com Exposar? Qui Som? Enllaços |
| INICI | GALERIES FOTOGRÀFIQUES | NOTÍCIES | ARTICLES | VÍDEOS | BLOG | SERVEIS | SEGUEIX-NOS |     | ESPAÑOL |
Avui volem compartir amb vosaltres un video homenatge realitzat pels alumnes del Postgrau de Fotografia Documental i reportatge del Paco Elvira. Una peça càlida i sensible, narrada en un to intimista, per companys i amics del Paco.
Un video de Idep barcelona
Johan Lyckaro (@svaerta) és el nom del fotògraf que s’amaga sota l’àlies de Svaerta. Un fotògraf suec que diu que la seva passió per les imatges i la fotografia ha estat i està sempre present.
Quan no treballa utilitza Instagram per penjar imatges d’allò que veu i viu. Hi ha una expressió que ell comparteix que diu el següent:
“La millor càmera és la que un porta”.
“Per mi és una gran veritat. No importa si matino per anar a córrer o si poso a la meva filla a dormir, sempre tinc present la llum i la composició. I sempre preparat amb el meu iPhone per capturar aquell moment”.
Aquí us deixo el link a la seva pàgina web perquè gaudiu de les seves imatges.
Un article de Marta Vidal
La fotografia nocturna és bàsicament per a mi com tornar als inicis.
El lightpainting desperta en mi aquella vena infantil de quan era petit i anava pintant amb els meus llapis de colors…i si, a vegades també per les parets. La meva “pandilla” del cole. Amics…quins temps aquells!
Ara no tinc la meva bata del col·legi tacada de pintura…però la meva jaqueta negra que utilitzo per a les sessions nocturnes estan plenes de pols i fang d’anar per terra cercant enquadraments impossibles. A casa em foten l’esbroncada com ho feia la meva mare…però ara és la meva dona – “Mira com dus la jaqueta! Tu et creus?”.
Més enllà d’aquestes nostàlgiques consideracions, en certa forma també la fotografia nocturna en general ens trasllada a un tempo diferent de treball, més semblant al de la fotografia analògica que a l’actual de la fotografia digital. En el meu cas, malgrat treballar amb el meu equip digital, perdo aquella immediatesa de la fotografia digital per les llargues exposicions. Així doncs, el resultat de la llarga exposició i la influència que ha tingut la llum de la lluna en una escena determinada, o bé l’efecte de la il·luminació artificial que he anat aplicant meticulosament a cada element de la composició, queda en un misteri durant uns minuts…fins que la pantalla de la càmera em mostra la incògnita de la equació i revela el misteri.
Una salutació fotògrafs nocturns!
Veure l’última actualització de la galeria de fotografies nocturnes >
A la meva última intervenció nocturna, vaig anar amb el meu amic Guillem Ribera a una masia abandonada. El lloc respirava encant. Un d’aquells espais abandonats transmeten quelcom especial, tant al fotògraf durant les preses, com a les fotos.
El cas és que desprès de fer una mica de neteja a una de les seves estances, a la bodega concretament, el lloc va quedar força curiós. Papers, matalassos, vidres trencats, botelles…tot fora. Només allò que aportava alguna cosa interessant a la composició.
Després, pensar en la il·luminació. A mi, particularment m’agrada pensar la presa amb contrastos d’il·luminació freda i càlida. Per aconseguir-ho, llums de tungstè i de LED. Diferents configuracions de balanç de blanc a la post producció. En el meu cas, el processat és una part important de la fotografia final donat que treballo amb màscares i capes per acabar d’ajustar allò que he fet a la fotografia o les fotografies que he fet durant la toma.
Aprofito per recordar-vos els nous cursos econòmics de Fotografia Nocturna 2013. Els podeu comprar a baix cost i amb la possibilitat de Xec Regal per a que l’afortunat/da decideixi en quina data el vol fer.
Veure l’última actualització de la galeria de fotografies nocturnes >
Dins de la disciplina de la fotografia nocturna hi ha varies sub categories. Les dues que acostumo a treballar més son Paisatge per una banda i Lightpainting d’un altra banda.
En el meu cas, tinc predilecció per la fotografia nocturna de paisatge ja que em sembla que és un tipus de fotografia més “natural”, no tan sintètica. És simplement la meva opinió.
Crec que un paisatge és bonic per si sol, i més enllà de destacar alguns aspectes d’aquesta bellesa amb alguns tocs d’il·luminació amb flaix o llanterna, no és necessari afegir molt més que la imaginació i una composició atractiva.
D’altra banda, el lightpainting pot ser una sub disciplina de la fotografia nocturna molt interessant ja que ajuda a conèixer la naturalesa de la llum i els efectes d’aquesta sobre la composició. Ara bé, la línia que separa lo espectacular i maco de lo ordinari és molt prima. Tant prima que cada persona te la seva particular, així que el risc de caure en un excés és gran.
En aquesta foto he intentat combinar ambdós mons. COMPTE! Si en algun moment decidiu practicar aquest tipus de fotografia, és IMPRESCINDIBLE tenir clar que la pirotècnia no es pot utilitzar a tot arreu per l’alt risc d’incendi, especialment als terrenys calorosos i secs amb vegetació, i en cas de condicions favorables, sempre tenir a ma un bidó d’aigua o d’altres elements que ens permetin sufocar qualsevol inici d’incendi. Lo primer és la seguretat.
Per cert…iniciem els nous cursos econòmics de Fotografia Nocturna 2013. Els podeu adquirir a baix cost i amb la possibilitat de Xec Regal per que l’afortunat/da decideixi quina data li va millor per fer-lo i amb una tarja regal que us enviarem en el moment de la inscripció.
Quan cau la nit, un sub món emergeix d’entre la foscor per donar vida a aquelles coses belles que ens passen desapercebudes per la falta de llum.
Sempre hi ha moments de ruptura on un pensa, “què és el millor?”, la comoditat de la rutina o la incertesa d’iniciar un nou projecte? Si hi ha un canvi…serà per a millor!
Certament, treballar per compte aliena dona la tranquil·litat de la nòmina a final de mes, i treballar en equip sempre és bo per a l’aprenentatge i l’evolució personal.
Treballar per compta pròpia afavoreix la iniciativa, la pro activitat, la imaginació…i clar que si, ets el teu propi cap per auto gestionar-te i carregar amb les conseqüències. Els èxits que recompensen i els fracassos que alliçonen.
El món de la fotografia és molt particular ja que en època de “vaques grasses” la professió està força mal valorada ja que es te la falsa creença que qualsevol persona amb una càmera reflex pot fer més o menys bones fotos. En època de “vaques primes” la precarietat sacseja la nostra professió. Vosaltres que preferiu?, treballar per compte propi o per compte aliè?
Més fotos de retrat i books de Carles Calero>
© Alberto Korda
Des de que el gran fotògraf cubà Alberto Korda va captar al 1960 amb la seva vella Leica aquella famosa fotografia del Che Guevara , mai es va imaginar que acabaria convertida en una icona mundial.
Però com sempre succeeix amb els personatges de la història, aquesta imatge tant representativa del seu llegat s’ha interpretat de diferents formes a través del temps, de les modes, dels contextos i de les ideologies.
Al principi aquesta imatge va ser un símbol de les revolucions mundials i per molt temps.
En èpoques més recents aquesta simbologia va canviar de vestit i es va reconvertir en una icona de transgressió juvenil, també de l’idealisme i fins i tot de canvis quotidians o existencials. Així ho vaig viure durant els convulsos anys vuitanta quan era estudiant de periodisme a La Plata (Argentina) i el meu país sobrevivia immers en una dèbil democràcia després de varis anys de dictadura militar.
Però el somni va acabar com deia en John Lennon i amb el temps aquest discurs novament va mudar de roba. La representació del Che és ara només una imatge que genera diners. Desproveïda del valor semàntic original, només és una imatge de consum que adorna vestimentes de botigues de moda de les ciutats com es pot veure en la següent imatge.
En canvi, davant de tant vuit de significat social, la figura del Che segueix essent per alguns nostàlgics un camí a seguir, o dit d’un altre forma, un negoci social a seguir.
És el cas de Luis Tavares a qui vaig conèixer a Portugal. Aquest portuguès posseeix un bar a Ponte de Lima, un petit poble del Minho. Però no és un qualsevol.
Recordo que quan vaig entrar per primera vegada, la guajira de Carlos Puebla “Hasta Siempre, Comandante” sonava a tot volum des d’un vell tocadiscs Wincofón i en pocs minuts estava submergit en el túnel del temps al costat d’en Luis.
La vida d’aquest home va ser i és bastant particular. Als anys setanta durant la dictadura de Salazar era un activista polític d’esquerres que va haver d’exiliar-se i va anar a viure a Alemanya.
Fa 20 anys va tornar a la seva terra d’origen. Va inaugurar un pub dedicat a la figura del Che. “El que m’interessa de veritat és recordar la seva figura, aquest negoci només em dona de menjar” assenyala Tavares.
Amb els anys Cervejaria Rampinha es va convertir en un veritable museu d’imatges, objectes, dibuixos, discs de vinil de cantants de protesta cubans i va rebre tot tipus de visitants, i entre ells, a un il·lustre: Camilo Guevara March, un dels fills del Che.
Després de compartir unes cerveses, més relaxat, em va explicar que la municipalitat del poble sempre va buscar tot tipus de pretextes legals per tancar-li el local. “Mai van poder aquests bastards! Sempre vaig pagar tots els impostos i vaig respectar les regles del joc…i així va resistir” – remarca amb cert aire “revolucionari” el portuguès i va concloure amb una frase lapidaria– “gràcies a aquest bar, perdura el llegat del Che per als joves turistes que la visiten”.
Des de TERRAdeNINGU.com – Fotografia us volem recomanar un curs de TALLER DE NU – El llenguatge del cos - que organitzen el reconegut fotògraf professional Rafael Roa i la Cristina Muñoz d’Ombres i Colors.
Son molts els cursos que podem trobar…però no tants tant específics en nu artístic com aquest, i ben pocs amb un professor com en Rafael Roa. Ha treballat com a fotògraf comercial des de 1.986 per a revistes punteres a Espanya com Vogue, Elle, Telva, El País Semanal entre d’altres. Actualment podem trobar els retrats seus al photo stock internacional Corbis.
Segur que no quedareu decebuts!
Lloc: Studio Lightroom (Barcelona)
Data: 30 de Juny i 1 de Juliol de 2012
Duració: 16 hores
Realitzar una fotografia de nu és quelcom més que situar un cos davant d’una càmera. És dotar de contingut al cos. Ho podem tractar des de la recerca de l’abstracció de les formes o cercar el llenguatge del món oníric dels somnis i les fantasies.
Fotografiar és definir-se a un mateix a través de les imatges que fem, cerquem, i trobem aquestes respostes a través de les imatges.
Aquest taller pretén ensenyar les claus de com endinsar-se a la fotografia dels cossos, i l’equilibri de les llums i les ombres.
Volem que els nostres alumnes estiguin interessats en aquest tipus de recerca personal a través de les imatges que siguin capaços de produir.
Es sol·licita porfoli de 10 fotografies de l’alumne, de nu o de retrats en el moment de la inscripció per tal d’avaluar el nivell del sol·licitant.
De 10 a 14h – Part teòrica.
- Aproximació al nu
– Corrents estètiques
– El cos com a mapa
– Llums i ombres
– L’abstracció
– El llenguatge de la transgressió
Demostració pràctica amb model.
De 16 a 20h – Divisió del grup en 2 sets.
- Treball individualitzat del alumne amb la model sota la supervisió del professor.
De 9 a 15h – Divisió del grup en 2 sets.
- Treball individualitzat del alumne amb la model sota la supervisió del professor.
De 16 a 18h – Conclusions finals.
- Comentaris de les fotografies realitzades i conclusions finals.
Tutoria per correu electrònic durant dos mesos un cop acabat el curs.
Els drets de les fotografies de demostració realitzades pel professor son d’us exclusiu del mateix.
Les fotografies dels alumnes son d’ús compartit amb la model. L’alumne no posseeix el dret d’explotació comercial d’aquestes, i tindrà que arribar a acords puntuals amb la model.
Els tallers estan limitats a un màxim de 10 alumnes.
- Descarregar programa en PDF -
Informació i inscripcions:
Cristina Muñoz Capellades
talleresfr@ombresicolors.com
Tfn. 649 423 862
Video conferencia del fotògraf Miguel Trillo on ens explica la seva obra al llarg de 4 dècades, la seva forma de treballar i la seva particular manera d’exposar.
