Tagged: fotografia de carrer

17 maig 2013

Street photography cars

2012 Catalunya © Marcelo Caballero

A mi sempre m’ha agradat (i a molts d’altres fotògrafs també) fer fotografies de carrer des de dintre d’un automòbil i que al mateix temps, aquest fos integrant de la composició fotogràfica.

Salt, Girona 2012 © Marcelo Caballero

Te la seva màgia. Les línies dels automòbils, miralls, retrovisors, reflexes, complementen el que passa fora i li atorga un plus diferencial com a document visual d’una època, d’una regió. I tot gràcies al model i característiques del vehicle en qüestió.

Grans fotògrafs com Raghubir Singh o Lee Friedlander així ho van entendre.

Kerala 1995 © Ragubhir Singh

Ragubhir Singh a través del cotxe fetitxe de la Índia: l’Ambassador, va fer una gran feina per tota l’Índia. A way into India és la materialització d’aquest gran projecte, l’últim del extint street photographer indi.

Rhajastán, India 1997 © Raghubir Singh

Lee Friedlander també va fer un gran treball des del cotxe per tot Estats Units.

El fotògraf documenta aquest tipus d’street photography des de 1960, i part del treball va ser publicat al 2010 amb el nom d’American By Car. En aquest llibre es pot apreciar com canvien les èpoques gràcies als models de cotxe utilitzats per Friedlander.

America-By-Car-332x338

Un altre fotògraf que mereix ser mencionat i que està fent un gran treball actualment és Karl Baden amb el seu projecte In and out of the Car.

Baden utilitza el color per a recrear a les seves fotografies exuberants cromatismes de coses que succeeixen fora de l’automòbil. Des del meu punt de vista, és el més expressionista dels tres fotògrafs mencionats.

Fins avait!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

22 març 2013

Flaix street photography a Chicago: Satoki Nakata

Vaja!… Em segueix sorprenent la quantitat i qualitat dels streets photographers que fan treballs en aquesta ciutat nord americana que va camí de convertir-se en una meca de l’street .

En aquest cas, us parlaré de Satoki Nagata. Aquest fotògraf japonès que viu en aquesta ciutat des de 1992, està duent a terme un gran projecte street titulat: Lights in Chicago. I cal dir que és molt especial.

El fotògraf japonès utilitza un flaix remot, sempre ubicat darrera dels subjectes que fotografia.

D’aquesta forma, i amb una velocitat d’obturació lenta, Nagata interactua amb el flaix amb instantànies de carrer nocturnes, sense dobles exposicions ni reflexes a vidres i miralls.

El resultat es pot observar a simple vista. El seu treball és molt sorprenent com singular dins del que acostumo a observar en el món street contemporani.

Les persones es perceben com fantasmals, transparents rodejats per un halo de llum nítida, neta i a la vegada, dinàmica i vital.

“La càmera – assenyala Nagata – capta el moment de la fracció de segon i em dona la sensació que les bones imatges mostren les relacions multi-dimensionals del món a través de les formes simbòliques i abstractes. He trobat aquestes formes a la meva fotografia”.

“Veig la llum i la ombra produïda pel flaix i em sembla la forma més pura de la realitat de les persones que viuen a la ciutat”.

Actualment Nakata juntament amb un grup d’artistes emergents integren un grup de treball denominat Chicago The Beautiful i tenen com a missió, a través de l’art urbà, prendre consciència de la bellesa de Chicago. Per aconseguir tal finalitat fomenten i transmeten diferents propostes artístiques.

Part del projecte Light in Chicago es pot veure aquí en aquest enllaç de Flickr.

Fins aviat!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

22 febrer 2013

Trobar la Vivian Maier

Ja és una realitat.

El documental Finding Vivian Maier estarà a la cartellera a finals d’any als cinemes europeus i americans.

Amb la producció executiva de Jeff Garlin i dirigit per John Maloof i Charlie Siskel, el documental serà tot un esdeveniment dins el món de la fotografia.

La història d’una mainadera de Chicago que durant dècades feia fotografies de carrer però que mai les va ensenyar i recentment varen ser descobertes al 2007, dos anys abans que moris, una història increïble.

Si a aquest fet li afegim que el seu arxiu fotogràfic és de 100.000 negatius i, en general, lo publicat d’ella (como el llibre) és excel·lent; la història es fa més enigmàtica i única dins la fotografia en general.

A continuació, us oferim el trailer oficial del film:

Fins aviat!!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

3 gener 2013

Fotografia nocturna de paisatge vs. lightpainting

Dins de la disciplina de la fotografia nocturna hi ha varies sub categories. Les dues que acostumo a treballar més son Paisatge per una banda i Lightpainting d’un altra banda.

En el meu cas, tinc predilecció per la fotografia nocturna de paisatge ja que em sembla que és un tipus de fotografia més “natural”, no tan sintètica. És simplement la meva opinió.

Crec que un paisatge és bonic per si sol, i més enllà de destacar alguns aspectes d’aquesta bellesa amb alguns tocs d’il·luminació amb flaix o llanterna, no és necessari afegir molt més que la imaginació i una composició atractiva.

D’altra banda, el lightpainting pot ser una sub disciplina de la fotografia nocturna molt interessant ja que ajuda a conèixer la naturalesa de la llum i els efectes d’aquesta sobre la composició. Ara bé, la línia que separa lo espectacular i maco de lo ordinari és molt prima. Tant prima que cada persona te la seva particular, així que el risc de caure en un excés és gran.

Carles Calero

En aquesta foto he intentat combinar ambdós mons. COMPTE! Si en algun moment decidiu practicar aquest tipus de fotografia, és IMPRESCINDIBLE tenir clar que la pirotècnia no es pot utilitzar a tot arreu per l’alt risc d’incendi, especialment als terrenys calorosos i secs amb vegetació, i en cas de condicions favorables, sempre tenir a ma un bidó d’aigua o d’altres elements que ens permetin sufocar qualsevol inici d’incendi. Lo primer és la seguretat.

Per cert…iniciem els nous cursos econòmics de Fotografia Nocturna 2013. Els podeu adquirir a baix cost i amb la possibilitat de Xec Regal per que l’afortunat/da decideixi quina data li va millor per fer-lo i amb una tarja regal que us enviarem en el moment de la inscripció.

Carles Calero

Més fotografies nocturnes >

18 desembre 2012

Beyond the nightlife

Quan cau la nit, un sub món emergeix d’entre la foscor per donar vida a aquelles coses belles que ens passen desapercebudes per la falta de llum.

11 juny 2012

Projeccions / Fotografies de Francisco Figueras

Francisco Figueras ens presenta el seu treball “Projeccions”:

“Les nostres ombres semblen fidels però no ho son. Actuen amb independència fins a arribar a adquirir vida pròpia. Son capaces de convertir-se en personatges de tot tipus: divertits, sinistres, estranys… Sempre diferents del individu que les projecta.

Un dia vaig decidir a partir de 4 regles, aquesta sèrie:

1- sempre ombres.
2- sempre al mateix lloc (la Barceloneta, Barcelona).
3- sempre a la mateixa hora (+ – 20 min).
4- totes les fotografies girades 180º.

Així va néixer PROJECCIONS.”

Tota l’exposició complerta a: TERRAdeNINGU.com

7 juny 2012

Dormint amb Walker Evans i companyia

Sovint associem l’imaginari col·lectiu d’una regió, una ciutat o una cultura a través d’algun llibre, una pel·lícula, una cançó o una fotografia. Per a lo bo, i per lo dolent, això està clar.

Alabama 1936_walker-evans — Albama 1936 © Walker Evans

William Eggleston.

En el cas del sud dels Estats Units, una regió que encara no he tingut la sort de visitar; he après a conèixer-la a través de l’imaginari que em van transmetre algunes lectures de William Faulkner, alguns blues melancòlics de Muddy Waters, las agosarades aventures de Huckleberry Finn o per les fotografies de Walker Evans, i fa poc per Sleeping by the Missisippi d’Alec Shot.

Menphis 2002 © Alec Soth

Aquest llibre que va per la tercera edició és una renovada mirada íntima d’aquesta part d’Estats Units que combina perfectament amb l’estil documental i la sensibilitat poètica d’Evans o Eggleston.

Però darrera, i seguits molt de prop, també estan William Christenberry,

William Christenberry 1978 — 1978 © William Christenberry

Carrie Mae Weems,

o Susan Lipper.

Dallas 1988 - 1992 — de la sèrie Dalla 1988 - 1992 © Susan Lipper

Amb diverses fotografies de tots ells, Photoworks va editar al 2010 un excel·lent llibre – catàleg que va coincidir amb una exposició: Myth, Manners and Memory: Photographers of the American South.

Us deixo amb un vídeo:

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

4 maig 2012

Cada fotògraf te el seu lloc

Amb el pas del temps i, per suposat, a través dels seu sòlids treballs, als fotògrafs se’ls acostuma a associar amb determinats llocs.

A molts de nosaltres ens agradaria que això ens succeís encara que fos pel record entranyable de la seva família. Això ja és tot un èxit!

Però parlant seriosament. Per a que això passi, l’imaginari col·lectiu cal que es nodreixi de certs discursos que ha d’articular el fotògraf en qüestió, a través de llibres, exposicions, màrqueting, tallers, més màrqueting, anècdotes, històries convertides en llegendes (seguim amb el voluptuós màrqueting), exclusivitats dels treballs. En fi, un sense fi de factors que es barregen i es confonen per a que un fotògraf acabi associat a aquell lloc. I m’oblidava dir que, per sobre de totes les coses, ha de tenir una increïble despesa de talent, no?

Els exemples son molts, moltíssims. Diré només alguns que em venen en aquest moments a la memòria: Steve McCurry i Afganistan, Gonzalo Juanes i Gijón (Astúries), Francesc Català Roca i Barcelona, Korda i Cuba, Ara Güller i Estambul o Helen Levitt i Nova York .

Quan vaig visitar Salvador de Bahía, tenia en ment l’imaginari visual que va realitzar Pierre Verger d’aquesta ciutat.

: © Pierre Verger

Aquest fotògraf francès esta tant associat a Salvador que fins i tot te una Fundació al vell mig de la cultura negra: Pelourinho. Amés va ser el responsable de la creació del impressionant Museu Afro – Brasiler que vaig tenir la sort de visitar ja fa alguns anys.

: © Pierre Verger

Verger - brasiler per adopció – va arribar a aquestes terres a l’any 1946 per no marxar mai més. I, a partir d’aquella data, fins quasi finals del segle passat, va captar com un antropòleg visual obsessiu tota la vida de la diàspora africana de Salvador.

I no només això. Va investigar els seus orígens. Va viatjar a l’Àfrica. També va visitar Haití i Cuba, un altra de les rutes negres provinents del continent africà.

Però el que més em va interessar del seu treball va ser la seva relació amb el candomblé, la religió importada pels esclaus negres. I per guanyar-se la confiança de la seva gent i fotografiar-los millor, es va convertir en un iniciat de les seves festes als terreiros (temples) d’aqueta religió monoteista; on abunden orixás (divinitats) provinents del sincretisme religios de grups ètnics africans i del catolicisme.

De veritat, m’agradaria posar alguna imatge meva de les meves visites a famílies que practicaven el candomblé a les seves cases. Però no puc. Les raons son obvies. Verger es mereix ser el protagonista d’aquest post en tota la seva extensió.

Per això vull compartir amb vosaltres un interessant i curt vídeo – amb música de Gilberto Gil - sobre aquest fotògraf que va dedicar la seva vida a la cultura negra de Brasil.

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

24 abril 2012

Alguns petits consells d’un street photographer

1 (2) — Figueres 2011 © Marcelo Caballero

Quan estudiava periodisme a Argentina, els professors em deien que la millor forma d’entendre el dia a dia del que passa al carrer, és treballar a la secció local d’un diari. D’aquesta forma, estàs obligat a escriure diàriament i aquest exercici és la millor escola.

El mateix passa amb la fotografia. Un s’obliga (voluntàriament) a ser curiós dia rere dia pels carrers de qualsevol ciutat on estiguis perquè saps que és el millor exercici per entrenar l’ull fotogràfic i també per no ser repetitiu, per a perdre la por i per ser precís davant dels moments fugissers que s’esdevenen en els espais públics.

Amb aquesta experiència, durant aquests dies, he reflexionat sobre quines pautes generals s’han de tenir en compte a l’hora de sortir al carrer amb una càmera. I fer front als sobtats canvis escènics que succeeixen a cada moment als espais públics.

Però abans de donar-te alguns petits consells, us confesso que tot el que us pugui dir pot sonar a pura teoria. A la pràctica, tot queda a la butxaca. A mi em passa tot sovint. Però també, algunes idees generals poden servir en algun moment i es poden rescatar d’aquesta butxaca de recomanacions i que fan referència a com mimetitzar-se entre la gent. Que quedi clar que amb això no vull referir-me als processos creatius del fotògraf!

Aquí teniu alguns consells…

1) Utilitzar càmeres petites

Això és bàsic. Ja que s’ha de ser invisible al carrer. I lo ideal son càmeres amb objectius de 35 mm, a 50 mm. Mai surtis amb objectius tipus fàl·lics. Cridaràs massa l’atenció de la gent i també dels lladres.

2) Com agafar la càmera

La forma com s’agafa la càmera pot marcar la diferència. A mi m’agrada portar-la agafada al canell i no dur-la amb la corretja al coll. És més pràctic i més fàcil de maniobrar.

3) Ser actor

Molts cops s’ha de ser turista a la teva pròpia ciutat. La millor forma és posar cara de perdut en tot moment.

4) No quedar-se massa temps en un mateix lloc

Crida molt l’atenció estar parat durant un temps al mateix lloc. Ens hem de moure sempre, i és una molt bona opció per ser discret.

5) Fes servir roba fosca poc cridanera

No has de ser el centre d’atenció!

6) Configurar a priori la càmera

A mi m’agrada “disparar” en mode manual. Però hi ha ocasions on no hi ha temps per mesurar la llum. Per això és bàsic planificar abans aquest tema per no tenir problemes en el moment en el que les coses estan passant.

Espero no haver-vos avorrit amb aquests petits consells. Crec que poden ajudar a l’hora de sortir al carrer i estar prop de la gent i així iniciar l’aventura de la street photography.

Fins aviat!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

27 març 2012

Concurs Lowepro

T’agrada la fotografia de carrer?

Vols guanyar diferents productes de la sèrie Street and Field de Lowepro?

Participa en el concurs de fotografia de carrer que organitzen PIEL de FOTO i Lowepro.

Nomès tens que enviar les teves fotografies al correu reports@pieldefoto.org amb la referència: Lowepro. Es poden enviar un màxim de 5 fotografies a baixa resolució amb 800 píxels pel seu costat més llarg i una resolució de 72 dpi.

A més, la foto seleccionada serà publicada a la revista i a la web de Lowepro.