Tagged: fotografia documental

Entrega II Premi Revela 2013

Premio internacional de fotografía a los titulares de los derechos sociales

Aquesta setmana us oferim aquest video que vam gravar a la II entrega del Premi Revela 2013. Podeu trobar la deliberació del jurat, entrevistes, guanyadors i sentir l’essència de la festa al Palau de la Virreina de Barcelona, amb moltes cares conegudes del món de la fotografia. Esperem que us agradi!

 

Apropar-se a cap lloc

¿Acas avui als llocs superpoblats no era on es creuaven, ignorant-se, milers d’itineraris individuals als que subsistia quelcom d’incert encant dels solars, dels terrenys erms i de les sales d’espera on les passes es perden, el encant de tots els llocs de la casualitat on es pot experimentar furtivament la possibilitat sostinguda de l’aventura, el sentiment que no queda més que <veure venir>?” així escrivia profètic Marc Augé al pròleg del seu llibre Els no llocs. Espais de l’anonimat.

I molt del que diu el cèlebre antropoleg en aquesta cita textual; ho trobo a les imatges d’Approaching Nowhere de Jeff Brouws.

41cKKeI9tcL._

Publicat al 2006, aquest llibre ens transporta a espais públics contemporanis americans de confluència d’anònims i la seva mirada antropològica em fa recordar un Walker Evans modern compromès històricament amb el paisatge de carretera americà de les últimes dècades .

© Jeff Brouws
© Jeff Brouws

També em recorda Edward Hopper i la soledat.

© Jeff Brouws
© Jeff Brouws

Aquests espais de trànsit, d’anonimat que mostren Brouws a les seves imatges tenen molt d’estètica kitsch i decadent de la cultura americana.

© Jeff Brouws
© Jeff Brouws

En aquest sentit, el seu treball s’emparenta amb Ed Ruscha i el propi Brouws es declara un fervent admirador del pintor, també californià com el fotògraf.

vinita-oklahoma

Approaching Nowhere és un treball que va dur a terme durant 20 anys de labor de l’autor i a través de les seves 160 pàgines es pot veure molts llocs quotidians, de trànsit que ocupen la majoria dels nord americans: paisatges franquícies de centres comercials, zones de vivendes homogeneïtzats, cadenes de menjar. Una investigació fotogràfica que es converteix en una potent crítica visual al mite del somni americà..

Veieu en aquest vídeo, una fullejada d’aquest gran llibre.

Una abraçada i fins aviat!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

Echolilia – Timothy Archibald

Echolilia

Echolilia és el nom d’un dels símptomes del Trastorn d’Espectre Autista i consisteix en la repetició de paraules sense sentit funcional. El fotògraf ens mostra com el que inicialment era un treball de documentació sobre la malaltia acaba sent un canal per entendre millor l’univers del seu fill.

Un video de Timothy Archibald

So far so close’13

Per suposat les càmeres estan prohibides i els assistents amb freqüència preserven cautelosament la seva identitat. Soc afortunat al poder experimentar-ho de primera ma.

Un vídeo de Patri Rodríguez

Encara no coneixes el Premi Revela?

REVELA dota econòmicament projectes d’intervenció social seleccionats a partir de reportatges fotogràfics. Es distribuiran 50.000 € entre els tres projectes premiats. La data límit de presentació de projectes és el proper 18 de Març de 2013.

Un vídeo de Patri Rodríguez

Robert Frank i un nou llibre

6a00d8341c630a53ef0115700254c6970c-400wi

La febril aventura de Steidl per publicar nous materials de Robert Frank encara no ha acabat.

Com ja sabem, la editora alemanya va publicar l’any passat Tal Uf Tal Ab i You Would.

Aquest any, es publica un nou llibre que complerta aquesta trilogia. Es tracta de Park/Sleep.

Foto1

Editat per Steidl a principis de gener, Park/Sleep és un llibre de 72 pàgines creat com un gran collage visual intimista d’instantanees noves i antigues…

untitled

…juxtaposades entre retrats familiars, d’amics, interiors del seu estudi…untitled

…conjuntament amb poemes, textos, notes i pensaments diversos.

untitled

Un gran llibre que demostra un cop més el prolífic i vigent treball de l’autor de Els Americans i Perú.

Recordem també que l’any passat, Steidl en col·laboració amb La Fábrica va publicar: València 1952.

Fins aviat!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

Per què participar a Revela?

Revela

REVELA, Premi Internacional de Fotografia als Titulars dels Drets Socials va nèixer per què les veus que criden silenciosament siguin per fi escoltades de veritat i que es faci una mica de justícia.

Un vídeo de Patri Rodríguez

Cristina Garcia Rodero a l’Academia de les Belles Arts

“Intento fotografiar allò misteriós, real i màgic de l’ànima popular d’Espanya, amb tota la seva passió, amor, humor, tendresa, odi i dolor. En la seva puresa. I els moments més intensos en les vides dels que hi viuen, tan simples com irresistibles, amb tota la seva força, com un repte personal que em dona força i comprensió i en el qual hi poso tot el meu cor.”

Aquestes són paraules de la fotògrafa Cristina Garcia Rodero (Puertollano, 1949). Porta 40 anys immortalitzant instants des de que va descobrir, de petita, que la fotografia era una forma màgica de conèixer el mon i relacionar-se amb els seus pobladors. Primer retratà la España oculta, una pàtria de nens amb caputxó, dones de mantellina i camperols de boina i vestit dels diumenges. Li agrada retratar les tradicions perquè en les tradicions i els rituals està recollida la historia de cada poble i les necessitats de les persones.

España oculta
España oculta

Últimament ha rastrejat aquesta puresa festiva i ritual en altres indrets, de Grècia a Estats Units, de Macedònia a América Llatina, però sense perdre el blanc i negre dels orígens. Que segons ella mateixa, la raó del blanc i negre és perquè, al ser més sobri, al no tenir la sensualitat del color, t’ajuda més a que la fotografia en sí o comuniqui o sigui bona, o no tingui cap altre element que la pugui justificar.

Cristina Garcia Rodero
Rituales en Haiti

 

S’ha convertit en la quarta dona que ingressa en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. García Rodero, l’únic nom espanyol en la prestigiosa agencia Magnum, la que fundaren, entre d’altres Robert Capa i Cartier Bresson al 1947. García Rodero, autora del imprescindible llibre España oculta, en el que retratà en blanc i negre les festes populars i tradicions de pobles espanyols, ocupa el seient que deixà vacant per mort el cineasta Luis García Berlanga.

Els acadèmics han escollit a l’autodidacta García Rodero per “la seva mescla de qualitat tècnica i potent testimoni de la realitat espanyola”. García Rodero, que se sent còmode amb la definició de “fotògrafa documental”, assegura que, tot i que va estudiar pintura, es va introduir en la fotografia per la força que té “per comunicar-te amb el que tens davant”.

Ha sigut reconeguda amb els premis W. Eugene Smith de Nova York i Erich Salomon de Colònia (1990), el Premi Nacional de Fotografia (1996) o la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Artes (2006). L’obra de García Rodero forma part a més, de la col·lecció del Museu del Prado, del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía o del Museu Marugame Hirai d’Art Espanyol Contemporani de Marugame (Japó).

En els cursos a joves fotògrafs que s’acosten enlluernats a aquesta dona jovial, ella els dona consells com aquest des de la seva experiència: “Vaig haver d’oblidar-me de les timideses, de les pors i dels vertígens. El reportatge és acció. Si perds les ganes de lluitar queda’t a casa perquè el reportatge és tenir ganes de lluitar, tenir un cap molt fort”.

Una notícia de Marta Vidal

Black Future – Hanna Jarzabek

A les conques mineres es diu que la mina és molt més que una feina: tant et dona de menjar com et pot treure la vida. A Astúries, el futur pinta més negre que el carbó. Black Future és un projecte foto-documental en el que la Hanna Jarzabek vol explicar com és la vida a les conques mineres a través de testimonis de les dones mineres.

Future Plan – David Rengel i Álvaro Laiz

Imagina que tens nou anys i vius a un petit país anomenat Uganda. Totes les nits, tots els nens del teu poble juguen al mateix joc. Quan es posa el sol, s’amaguen entre les herbes altes i en forats fets al terra. L’objectiu és que no que et trobin si venen, perquè si et troben…