La vida d’un gran reporter espanyol
El vaig conèixer d’una forma casual. Estava passejant, durant el meu temps lliure, pel pintoresc poble d’Albarracín; i de cop i volta, se’m va apropar un vehicle. L’acompanyant va abaixar, molt lentament, el vidre de la porta del cotxe i va aparèixer la cara d’un home ja molt ancià, amb tubs de plàstic que li sortien del nas. Em va preguntar amb molta amabilitat on s’estaven realitzant les conferències. I ràpidament li vaig explicar per on estava. I va marxar amb un somriure.
Era Enrique Meneses a qui se li va retre, aquell dilluns d’octubre de 2010, un emotiu homenatge en vida durant l’històric X Seminari de Fotografia i Periodisme.
Enrique Meneses al costat de Gervasio Sánchez i Georgina Cisquella directora del documental estrenat allí en homenatge a Meneses: “Oxigen per a viure”. Albarracín 2010
Més tard, durant el desenvolupament del esdeveniment, vaig parlar varies vegades amb ell. I sempre reia quan li recordava aquell episodi tant fortuït quan li havia indicat el camí a la salda de conferències a un dels més grans foto reporters espanyols.
Meneses fa sis mesos que ens va deixar, i avui a les 20 hores, La Fábrica, presenta oficialment, al seu no uespai Alameda, 9 de Madrid, el primer llibre antològic dedicat a aquest gran professional: Meneses, la vida d’un reporter.
El volum de 256 pàgines amb texts de Gumersindo Lafuente i Javier F. Barrera, repassa diverses dècades del seu treball, des de les mítiques imatges dels revolucionaris barbuts cubans,
© Enrique Meneses
…fins el glamour dels Kennedy.
© Enrique Meneses
Els més extraordinaris successos ocorreguts durant aquella època van ser capturats per la seva lent i la seva filòsofa reflexió.
A l’acte d’aquesta tarda estaran entre d’altres Alfonso Armada, Gervasio Sánchez (el director dels Seminaris d’Albarracín i entranyable amic de Meneses), Chema Conesa i l’esmentat Lafuente, autor d’un dels pròlegs. I també es projectarà un curtmetratge sobre la seva vida.
Així que els que estigueu per Madrid no us ho podeu perdre. Mentre tant, jo recordaré per sempre més la meva anècdota fortuïta, del dia que li vaig indicar a Enrique on li feien el seu homenatge.
Una abraçada i fins aviat!
Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero
© Satoki Nagata
