 | Subscriu-te Com Exposar? Qui Som? Enllaços |
| INICI | GALERIES FOTOGRÀFIQUES | NOTÍCIES | ARTICLES | VÍDEOS | BLOG | SERVEIS | SEGUEIX-NOS |     | ESPAÑOL |
En Marc Coromina és professor de fotografia de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona (EADT) i ens dóna informació sobre l’escola, els estudis i com EADT proporciona una formació que permet expressar-se en el llenguatge fotogràfic, desenvolupar les funcions tècniques, expressives i operatives de la fotografia, conèixer els estris i els mitjans materials.
Aquest reportatge és el resultat d’una passejada per l’Índia a través de la mirada i amb la fotografia com a instrument.
L’Índia és un món de contrastos; la seva gent, la cultura, els paisatges, la climatologia, tot.
Aquesta exposició és per a mi un reflex de tot això a través de les persones, de la seva forma de vida en alguns casos, de les mirades en d’altres.
Si voleu us podeu descarregar un PDF pitjant a “Altres Descàrregues” amb imatges de les localitzacions on es van fer els retrats i els textos que les acompanyen.
Espero que us agradi.
Reportatge d’un viatge inoblidable de 10 dies pel Marroc, amb unes persones que per les experiències viscudes ja han passat a formar part de la meva memòria per sempre més.
Moltes hores de cotxe, molts quilòmetres de carretera i pista, nous amics, moments per riure i moments d’incertesa, moltes habitacions compartides en humils pensions d’ací i d’allà, paisatges viscuts i persones conegudes que ens han fet créixer una mica més.
Tailàndia, amb els contrastos espectaculars de les societats emergents, on pots trobar-te una barraca al costat d’un gratacels i gent pobre barrejada amb executius en una mateixa zona.
Cambodja, un país que mica en mica va sortint del malson d’una guerra civil i un genocidi que no fa pas tants anys va succeir.
Vietnam, políticament estabilitzada i intentant entrar poc a poc en el sistema capitalista, i on fa quatre dies era el país de les bicicletes i ara són majoritàriament motos de petita cilindrada que circulen amunt i avall fent sonar els seus estridents timbres.
I com a denominador comú la bellesa dels seus paisatges i les seves gents, gent humil, gent pobre però sense perdre el somriure, gent rica d’esperit.