Tagged: RETRATS

Instagram…avui us recomanem Benjamin Rhau

Benjamin Rhau

Benjamin Rhau (@brhau) es considera un aficionat en el món de la fotografia. Ha treballat com a comercial a Wall Street i també com a investigador biofísic. Actualment treballa com a editor gràfic.

Diu d’ell mateix que quan era jove intentava evitar aquelles coses en les que creia que no era bo del tot. Ara està intentant canviar aquesta mentalitat i com a resultat està tornant a aficions que li han interessat des de sempre com és escriure i la fotografia, que l’ha recuperat als 30 i pico i ha canviat completament la seva manera de viure i de veure les coses.

“Encara estic intentant trobar el meu estil. Porto 2 anys fent fotos i des que vaig començar he canviat bastant la meva perspectiva. Lo que més m’interessen són els retrats. Es difícil aturar-se, romandre i mirar fixament a la cara d’un estrany amb una càmera. Intento capturar aquells elements que em desperten la curiositat. La majoria de les vegades són coses simples, d’altres no”

Un article de Marta Vidal

Moscou: la persistència de la memòria / Fotografies de Carlos Escolástico

Moscou: la persistència de la memòria / Fotografies de Carlos EscolásticoCarlos Escolástico ens presenta el seu treball “Moscou: la persistència de la memòria”:

“Durant els mesos de juliol i agost de 2010 vaig estar vivint a Moscou. Com quasi sempre vaig aterrar amb la maleta plena de idees preconcebudes sobre el que em trobaria. Tots els estereotips sobre el comunisme planejaven com ocells llunyans sobre el meu cap fins que en el camí de l’aeroport al centre em vaig topar amb un gegantí rètol d’Ikea escrit en ciríl·lic.

El canvi que va experimentar Rússia a finals dels anys vuitanta segurament no és tant sorprenent per a un poble acostumat a les revolucions com ho seria per a nosaltres. Una gran part de la població n’estava realment farta del règim comunista el que va propiciar que la transformació fos rebuda amb la eufòria i l’optimisme característics dels canvis radicals.

De la nit al dia el país més gran del món (format per varis països) va passar a despertar en una excitant i agressiva economia de mercat que arribava amb meravelloses promeses sota el braç però també amb un alt preu que no tots els ciutadans podrien pagar. Aquesta transició abrupta va fer que fossin molts els que es quedessin pel camí, sense cap tipus de preparació ni transició, incapaços d’adaptar-se. Encara avui en dia segueixen en aquest territori de ningú on es barreja una memòria persistent que no acaba de diluir-se i un present en busca d’una identitat pròpia al costat més salvatge dels mercats. Aquest salt al vuit ens deixa imatges tan surrealistes com veure junts a Lenin i en Bob Esponja.

De la població total del país (143 milions d’habitants al 2010), entre un 2,8 i un 4,5 per cent de persones (de 4 a 6,4 milions), estarien incloses dins la categoria dels “bomzhes”, denominació que se li dona en aquest país als sense sostre. A les dues principals ciutats, Moscou i Sant Petersburg, hi ha respectivament uns 500.000 i 200.000 indigents.

Malgrat la dràstica realitat de les xifres, els “bomhzes” continuen essent administrativament invisibles. L’Estat ha admès la realitat per la evidència: cada hivern moren a Moscou una mitja de 300 sense sostre. La ciutat no te infraestructura pública de cap tipus per acollir als desheretats.

El Moscou que jo vaig trobar l’estiu de 2010 es recordarà per la major onada de calor mai registrada en aquests indrets. Els joves assaltaven les fonts per refrescar-se. Terribles incendis per les rodalies van envoltar la ciutat amb un fum tòxic i una atmosfera opressiva. Caminar pels carrers a 40 graus, amb una mascareta, rodejat d’estranys amb caràcter reservat i amb els que no podia comunicar-me per l’idioma va ser una experiència inhòspita però intensa. Persistent a la memòria com el passat soviètic.”

Tota l’exposició complerta a: TERRAdeNINGU.com

Rescat / Fotografies del Jorge Semilla

El Jorge Semilla ens explica el seu nou treball “Rescat”:

“Des de que faig fotografia sempre m’he preguntat, què busco? Perquè vull deixar registrat el que sigui, i perquè ho faig d’una determinada forma?

I la meva resposta sempre és: la imperiosa necessitat d’atrapar el temps, de rescatar moments per a que no es perdin dins l’oceà de l’oblit, i amés, fer-ho amb una cerca estètica que m’agradi.

Aquesta mostra sorgeix d’una casual circumstància, el descobriment dins d’un bagul oblidat, ple de robes i objectes que van tenir a veure amb la meva família.

Abans de llençar-los, se’m va ocórrer aquesta idea de fotografiar-los, acompanyant-los amb les fotografies que jo mateix feia però no mostrava…no eren “art”.

Els ofereixo un retrat íntim meu i dels meus éssers estimats”.

Tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Bea, retrat d’una identitat construïda / Fotografies de Núria López

“…jo he viscut al la banda fosca del món, però el fosc de veritat durant molts anys. I això et dona avantatges per a viure al món “normal”. Sobreviure en aquelles condicions ja és un gran triomf. Si no et mata et fa invencible. Jo estic molt orgullosa de la meva experiència de vida. Y jo sóc el meu millor exemple…”

Entrevista de l’antropòloga Isabel Holgado a Beatriz 2005.

Tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Benarés / Fotografies de Fernando Rascón

El passat mes de maig vaig viatjar a Benarés (Índia) per realitzar aquest projecte, originalment ho vaig enfocar com un treball crític amb la visió que alguns turistes tenen d’aquest tipus de països “subdesenvolupats” on les ciutats són tan riques en cultura com pobresa i desigualtat social. La meva idea consistia a jugar a l’extrem amb la profunditat de camp (similar al treball de Mona Kuhn) emfatitzant així la diferència entre la realitat i la visió del turista, però una vegada allà vaig conèixer en Shashee, un jove “buscaraons” que em va ensenyar a veure aquella realitat des d’un altre punt de vista.
Des d’aquell moment vaig dedicar el temps que em restava a recórrer al costat de Shashee carrers, temples, mercats, gahts… amb la intenció de conèixer millor aquelles persones que m’envoltaven, cada fotografia esdevenia d’una forma única i espontània: després de prendre un llarg te, visitar un temple o un suós recorregut amb rickshaw… Descobrint finalment la riquesa sociològica que intento resumir en aquests 14 retrats.
Tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Retrats de primera ma / Fotografies de Moisés Acosta

“Som capaços de transmetre les nostres emocions amb les mans”.

Els meus amics, molts d’ells retratats en aquesta exposició, són de molt diverses nacionalitats (americans, africans, asiàtics, etcètera) i vaig voler trobar un punt en comú entre tots ells per poder crear una sèrie fotogràfica de retrats. Vaig pensar en l’important que és per al ésser humà el LLENGUATGE UNIVERSAL de les MANS i els GESTOS.

Partint d’aquesta idea, sorgeix la exposició “Retrats de primera mà”.

Vaig voler, que amés de la mirada, interpretessin els seus sentiments amb les seves mans i, el resultat final, és una combinació visual molt directa que crea un desafiament al espectador.

Prenent com a punt d’inici la cerca minuciosa de l’equilibri i la composició, els he volgut retratar en un espai i una distancia curta, creant l’apropament i la complicitat necessària.

Els meus orígens son a la fotografia publicitària, on l’èxit d’un treball està marcat per l’aconseguiment del seu objectiu. Han de ser imatges brillants en el seu disseny i tècnica, però que solen ser oblidades ràpidament pel ritme de vida que duem. Per aquest motiu, vaig voler dur a terme aquest projecte, impulsat a elaborar uns retrats que, amb un missatge molt directe adquirit del meu aprenentatge publicitari, us fessin tornar un i un altre cop cap els personatges, descobrint en cada retrobament noves sensacions.

Podeu veure l’exposició sencera a TERRAdeNINGU.com