 | Subscriu-te Com Exposar? Qui Som? Enllaços |
| INICI | GALERIES FOTOGRÀFIQUES | NOTÍCIES | ARTICLES | VÍDEOS | BLOG | SERVEIS | SEGUEIX-NOS |     | ESPAÑOL |
En Marc Coromina és professor de fotografia de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona (EADT) i ens dóna informació sobre l’escola, els estudis i com EADT proporciona una formació que permet expressar-se en el llenguatge fotogràfic, desenvolupar les funcions tècniques, expressives i operatives de la fotografia, conèixer els estris i els mitjans materials.
Les històries personals narrades en primera persona a l’àudio guia et posen la pell de punta i et fan comprendre al grau que arribaven les tortures i l’esclavització, duent-te per cadascun dels racons d’aquest camp de concentració.
Per moments és difícil aguantar alguna que altra llàgrima. Un nus a l’estomac t’acompanya durant tota la visita.
L’ entrada del camp encara ens mostrava algunes de les antigues vies dels trens que transportaven als jueus, arrancats de llurs famílies, al camp de concentració.
Les torres de vigia, les balles electrificades, els filferros d’espí no solament conformaven una paret inexpugnable, era també una tortura psicològica. Molts decidien acabar amb la seva vida de la forma més ràpida i indolora. Sortir corrent cap a la franja de gespa que separava el camp de barracons de la tanca electrificada. Amb sort en uns segons els vigilants de les torres et disparaven i acabaven amb tot.
La tristesa i l’obscuritat t’aixafen i et persegueixen durant tota la visita. No se si va ser més dur veure el forn crematori o la càmera de gas. En aquell instant no podia treure’m del cap una escena de la pel·lícula de la Llista de Schindler on desenes de dones nues creien que estaven a punt de morir asfixiades a unes dutxes normals.
La zona museu et permet veure les fotografies i les cares de les persones que van viure o morir allí, les seves nacionalitats, professions y com van esser torturats i explotats.
La presó es un altre dels llocs més compungidors. Allí també torturaven física i psicològicament a les persones que no complien les seves absurdes normes. Pel sol fet de fumar en un moment inapropiat et podien dur a passar 3 dies a una cela extremadament estreta.
Al sortir d’allí et fas altres preguntes. No parava de pensar en el tabú que podria suposar-li a la actual població de la ciutat parlar d’aquest tema. A fi de comptes allí van viure persones dels dos bàndols, torturadors y torturats. No va ser fa tant, segur que molts avis de la zona podrien explicar les seves pròpies vivències.
Haurà après el mon alguna cosa d’això? Està clar que no. És increïble com tornem a caure un cop més en els mateixos errors. Les guerres estúpides per un pedaç de terra, per parlar un o altre idioma, o per creences religioses.
Podeu veure l’exposició sencera a TERRAdeNINGU.com
L’Illa de Lobos sempre ha estat present a la meva vida. Crec que no tindria més de set anys quan vaig anar per primera vegada. Eren temps de la Mar Blava, el primer pesquer del meu pare. La de vegades que em vaig quedar amb les ganes de trepitjar-la quan m’apropava a ella a la recerca de tonyines. El canvi de color a mida que ens apropàvem.
Una illa que em fascina, que em fa emborratxar amb els records. Va ser el seu mar, el que la rodeja de prop, el que em va donar la primera i ultima advertència. A partir d’aquell moment sempre he pensat que la propera no em perdonaria.
A Lobos, en aquesta minúscula illa repleta de gavines i sol, fa ara cent i escaig anys, una dona va donar a llum una nena que més tard seria una anomenada poetessa Paraguaiana, Josefina Plá.
Us convido a cercar la seva historia, a llegir les seves poesies, inclús a localitzar Lobos, però penseu ara en la seva mare, en el seu pare, en el far, en la illa, al 9 de Novembre de 1903 i en uns crits… els de la seva vida.
Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com
Aquest reportatge és el resultat d’una passejada per l’Índia a través de la mirada i amb la fotografia com a instrument.
L’Índia és un món de contrastos; la seva gent, la cultura, els paisatges, la climatologia, tot.
Aquesta exposició és per a mi un reflex de tot això a través de les persones, de la seva forma de vida en alguns casos, de les mirades en d’altres.
Si voleu us podeu descarregar un PDF pitjant a “Altres Descàrregues” amb imatges de les localitzacions on es van fer els retrats i els textos que les acompanyen.
Espero que us agradi.
Reportatge d’un viatge inoblidable de 10 dies pel Marroc, amb unes persones que per les experiències viscudes ja han passat a formar part de la meva memòria per sempre més.
Moltes hores de cotxe, molts quilòmetres de carretera i pista, nous amics, moments per riure i moments d’incertesa, moltes habitacions compartides en humils pensions d’ací i d’allà, paisatges viscuts i persones conegudes que ens han fet créixer una mica més.