Tagged: somnis

Ombres per als creadors visuals

 “A Occident, el més poderós aliat de la bellesa ha estat sempre la llum; a la estètica tradicional japonesa lo essencial està en captar l’enigma de la ombra”.

Aquesta cita textual va ser el primer que vaig llegir a la contraportada d’un petit llibret que vaig trobar ja fa uns dies a la llibreria del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

De seguida aquestes paraules em van captivar i sense pensar-m’ho em vaig adonar que estava davant d’una petita però gran joia literària japonesa. I quan vaig aprofundir en la seva lectura al tren tornant a casa, vaig descobrir que era una impactant i lliure reflexió sobre el sempre apassionant joc de les llums i les ombres que pot servir als amants de la fotografia com als creadors visuals en general.

Aquesta clara reflexió de només 30 pàgines va ser escrita al 1933 pel gran escriptor japonès Junichiro Tanizaki,  es titula Elogio de la Sombra i el publica a Espanya la editorial Siruela (aquest any va per la edició 28). Per als qui vulgueu la versió virtual, en aquest enllaç podeu baixar un PDF gratis d’aquest llibre.

El que més em crida l’atenció d’aquest assaig és la fàcil i simple comprensió de la seva lectura i lo molt entretinguda que és.

Malgrat que l’autor busca comparar la potència evocadora de la ombra a la sensibilitat estètica japonesa i ho contraposa al gust occidental per la lluminositat i la simetria; Elogio de la Sombra no deixa de ser una reflexió universal sòlida sobre el bon gust i la bellesa de les coses quotidianes a les ombres i també del poder de la llum.

“La bellesa no és una substància en si sinó el joc subtil de les modulacions de la ombra”  J. T.

© Fan Ho

“El mateix que una pedra fluorescent a la foscor perd tota la seva fascinant sensació de joia preciosa si fos exposada a plena llum, la bellesa perd tota la seva existència si es suprimeixen els efectes de la ombra” J.T.

© Fan Ho

Des del meu punt de vista, aquest llibre és un autèntic manual que el fotògraf hauria de dur a la seva butxaca per les seves útils descripcions atemporals i per l’estímul literari per la contemplació de les coses i de com incideix la llum sobre elles. Però això no s’ha d’observar des d’un punt de vista lineal segons el seu autor, sinó pel seu valor estètic i utilitari més profund i simple.

“A igual blancor, els raigs lluminosos semblen rebotar en la superfície del paper occidental, mentre que la del hosho o del paper de Xina, similar a la vellutada superfície de la primera neu, els absorbeix suaument” J.T.

© Fan Ho

I vaig trobar altres perles…

 

 

 

 

 

 

 

 

“A nosaltres ens agrada aquesta claredat tènue, feta de llum exterior i d’aparença incerta, atrapada a la superfície de les parets de color crepuscular i que conserva poc més que un últim bri de vida…” J.T.

 

A YouTube vaig trobar una escena de la pel·lícula Los Sueños del gran director japonès Akira Kurosawa que condensa la següent cita del llibre:

“Veiem per exemple el nostre cinema: difereix de l’americà tant com del francès o de l’alemany, pel joc d’ombres, pel valor dels contrastos” J. T.

Espero que gaudiu d’aquest llibre tant com jo!!

Nota: em va semblar oportú il·lustrar aquest post amb algunes imatges del genial fotògraf xinès Fan Ho.

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

Paisatges que sol existeixen als meus somnis / Fotografies de Gema Sánchez Nájera

Gema Sánchez Nájera ens presenta el seu treball “Paisatges que sol existeixen als meus somnis“:

“Sempre em passa quan recordo llocs que he visitat. Al principi la imatge és clara a la meva ment, però amb el temps, tot es va difuminant, la boira de l’oblit fa que tot es vegi cada vegada més borrós. Aquests paisatges al final només existeixen dins els meus somnis, on apareixen per recordar-me el que un dia vaig viure. Aquesta seria parla sobre el pas del temps. De com tot s’oblida i el que al principi se’ns feia un món, amb el temps la cicatriu es va tancant i es perd entre les ombres.

La primera fotografia ens mostra una carretera, és on comença el camí, tot es veu clar. Poc a poc la boira comença a tapar els arbres, les cases, els camins, les muntanyes. Tot es torna cada cop més espès, fins que arriba un punt en que gairebé desapareix quasi per complert.“

Volia aconseguir una sensació onírica gracies a la boira i al color verd. És el que més recordo d’aquells paisatges. La sensació. El color verd inundant-ho tot, el frescor de l’hivern que s’apropava. És la imatge que després ve a la meva ment en forma de somnis.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Finding Lost Time / Exposició col·lectiva presentada per Andrew Conroy

Andrew Conroy ens presenta el treball col·lectiu ”Finding Lost Time”:

“…el passat dins del present… les petjades dels moments daurats… la vida en llocs tranquils.

Finding Lost Time és un “fotolog” editat per Andrew Conroy que s’ha convertit en un llibre que inclou el treball de nous i emergents fotògrafs de 20 països de tot el món..”

Les fotografies de Finding Lost Time son com uns somni, nostàlgiques, que evoquen l’atmosfera dels records llunyans i difosos. Hi ha a les imatges un clima misteriós i melancòlic, ja que l’estil visual s’ha creat incloent imatges realitzades amb pel·lícules caducades, Polaroids fetes malbé, tècniques antigues i càmeres de joguet

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Abans, després, ara… / Fotografies de Marta Arranz

Després de passar una època bastant dura de la meva vida, tenia la necessitat d’exterioritzar-ho, i posar així un punt i a part a una etapa per començar a dibuixar un altra, sense oblidar el passat i aprenent d’aquest.

Es tracta un treball molt personal, on apareixen unes fotografies molt sinceres i potser un pèl incòmodes, però que m’han servit per treure el que portava a dins i veure en imatges el que moltes vegades he intentat explicar en paraules.

Són imatges realitzades amb una càmera lomogràfica Diana, la qual treballa amb carrets de mig format 6×6. La decisió d’emprar aquesta càmera és sobretot perquè volia treballar amb carret, per la idea de la còpia única, que tot i que després pots fer milers de còpies més, mai serà igual que la primera. Així doncs, també té una visió una mica poètica i romàntica de la fotografia.

Una altra de les raons amb més pes és perquè no pots tenir mai el control total de la càmera, i no pots saber 100% segur que sortirà. És així com apareixen molts errors que fan que cada imatge cobri vida per si mateixa, introduint elements que un mateix no havia pensat.


És una mena de paral·lelisme amb la vida i amb la història que volia explicar, on tot s’acaba convertint en una mena de somni i res és controlable.
Tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Àngels / Fotografies de Pedro Morales

Pel que es veu els Àngels estan de moda. Bé, no és per a menys. Els antics mestres de la pintura ja els feien servir com a símbol de llibertat i puresa.

Jo vull posar el meu gra de sorra posant ales als éssers més fràgils que passen pel meu objectiu.

Com la majoria de nens, ja fa molt de temps somniava molt en poder volar, pujar fins un lloc alt, contra més millor i així planejar. La meva felicitat amb aquells somnis era immensa.

Malauradament cada vegada aquests somnis son més escassos, però crec que han estat una influencia a la meva obra.

De manera quasi automàtica, com dirien els antics dadaistes, sorgeixen les ales, els cors. Com a les aus, es necessita un gran cor per moure les ales…d’aquí aquesta unió.


Aquestes imatges son solament una forma de seguir recordant els somnis de la meva infància, encara que ja una mica contaminats per la perduda innocència.

Tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com