Tagged: street photography

17 maig 2013

Street photography cars

2012 Catalunya © Marcelo Caballero

A mi sempre m’ha agradat (i a molts d’altres fotògrafs també) fer fotografies de carrer des de dintre d’un automòbil i que al mateix temps, aquest fos integrant de la composició fotogràfica.

Salt, Girona 2012 © Marcelo Caballero

Te la seva màgia. Les línies dels automòbils, miralls, retrovisors, reflexes, complementen el que passa fora i li atorga un plus diferencial com a document visual d’una època, d’una regió. I tot gràcies al model i característiques del vehicle en qüestió.

Grans fotògrafs com Raghubir Singh o Lee Friedlander així ho van entendre.

Kerala 1995 © Ragubhir Singh

Ragubhir Singh a través del cotxe fetitxe de la Índia: l’Ambassador, va fer una gran feina per tota l’Índia. A way into India és la materialització d’aquest gran projecte, l’últim del extint street photographer indi.

Rhajastán, India 1997 © Raghubir Singh

Lee Friedlander també va fer un gran treball des del cotxe per tot Estats Units.

El fotògraf documenta aquest tipus d’street photography des de 1960, i part del treball va ser publicat al 2010 amb el nom d’American By Car. En aquest llibre es pot apreciar com canvien les èpoques gràcies als models de cotxe utilitzats per Friedlander.

America-By-Car-332x338

Un altre fotògraf que mereix ser mencionat i que està fent un gran treball actualment és Karl Baden amb el seu projecte In and out of the Car.

Baden utilitza el color per a recrear a les seves fotografies exuberants cromatismes de coses que succeeixen fora de l’automòbil. Des del meu punt de vista, és el més expressionista dels tres fotògrafs mencionats.

Fins avait!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

3 maig 2013

Lo públic i privat d’en Mark Cohen

A principis dels ’80 del segle passat, el cineasta Michael Engler va realitzar documentals per a la televisió alemanya que mostraven el treball d’alguns dels grans fotògrafs documentalistes americans d’aquells moments.

I així va néixer la sèrie Fotografia Contemporánea a América que inclou capítols dedicats a Harry Callahan, Mark Cohen, Robert Frank, Joel Meyerowitz, Sthepen Shore, Garry Winogrand, Duane Michals, Ralph Gibson entre d’altres.

De tots ells, em va interessar el reportatge que el cineasta alemany li va dedicar a en Mark Cohen perquè toca un tema de molta actualitat i produeix grans debats: el dret a la privacitat.

Realitzat al 1982, el vídeo cobra una notòria actualitat per la forma en que el fotògraf interacciona amb la gent als espais públics.

La comparació amb l’actualitat és inevitable. Fa una setmana, Lens, el blog del New York Times va publicar una nota titulada Protecting the right to photograph, or not to be photographed que parla sobre el dret a la privacitat als actuals espais públics. En aquesta nota, Nick Turpin (In-Public) assenyala que a París, els peatons en general no volen sortir a les fotos. Sembla que a França, els fotògrafs de carrer comencen a ser vists com una amenaça. I també es parla que les coses es posaran més complicades a Gran Bretanya i també als Estats Units. Us recomano que llegiu la nota.

Per això, el vídeo de Mark Cohen estimula al debat, a la eterna discussió del que és privat o el que és públic al carrer que, a fi de comptes pertany als ciutadans de qualsevol ciutat del món.

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

26 abril 2013

Abans de la mística, Londres de Larraín

“Només s’aconsegueixen bones fotos quan un fa el que de veritat li interessa, o sigui, escollir un mateix els seus temes”
Sergio Larraín

Sergio Larraín sempre ha estat un dels meus fotògrafs predilectes.

Cada vegada que observo les seves imatges, em quedo una llarga estona davant cada una d’elles i mai deixo d’aprendre alguna cosa nova. Sempre tinc la fantasia que les seves fotografies canvien amb el pas del temps, que alguna cosa internament es transforma, sembla que per això m’atrapen tant. Potser tot aquest divagar intel·lectual, que faig ara, succeeix degut a que Larraín va deixar voluntàriament la fotografia al 1970.

Totes les imatges que havia fet (i que a mi m’agraden tant); per a ell ja no significaven gaire res: va cremar tots els seus negatius i, el que avui dia coneixem, és gràcies a Josef Koudelka que havia fet còpies de gran part de la seva obra.

Sergio Larraín per Jean Mouniq

Des d’aleshores fins la seva mort al 2012, va viure en la mística, en una permanent meditació a un paratge perdut a Xile.

Fa uns dies, em vaig comprar London 1958-59 que va ser publicat per primera vegada al 1998.

images

Les fotos d’aquest llibre de 64 pàgines van ser fetes mentre Larraín va estar becat, durant aquells anys, pel British Council per a estudiar fotografia.

Foto01
© Sergio Larraín

Encara que sembli increïble, aquest treball va romandre “perdut” 40 anys a l’arxiu de Magnum fins que Agnés Sire - directora de la Fundació de Cartier Bresson - es va fixar en elles i va quedar impactada.

Per a mi aquest llibre és un dels millors treballs d’street photography que s’han fet sobre Londres.

Larraín, d’alguna manera, va retratar l’esperit dels seus carrers.

tumblr_lvtzjs9aEM1qakafjo1_r1_500
© Sergio Larraín

“La boira, la soledat, les voreres, els parcs o els bars, el poder dels diners. Aquesta visió de Londres que arriba a ser tant íntima, no per això deixa de ser significant;…“

“… hi ha qui ha reconegut en ella als personatges claus de la literatura anglesa.” va escriure Agnès Sire al catàleg de la gran retrospectiva a la seva obra realitzada a l’Institut Valencià d’Art Modern en 1999 (València, Espanya).

PAR78659
© Sergio Larraín

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

25 abril 2013

Everybody Street: Bruce Davidson

Bruce Davidson és un fotògraf americà. A París es trobà amb Henri Cartier-Bresson i entrà com a membre de l’Agència Magnum al 1958.

Noticia de Marta Vidal

12 abril 2013

Gènesis d’un projecte de dinar street

Reitero, sempre que puc, sobre la necessitat de muntar bons i originals projectes a l’street photography per sobre de la preferència quasi generalitzada de fer unes quantes fotografies boniques. D’altra forma, el sub-gènere te els dies comptats.

Fa uns dies, em vaig trobar un projecte que ja te més de deu anys però que em ve de conya per exemplificar-ho en el post d’avui.

Es tracta d’The Company of Strangers, l’autor de la qual és Gus Powell (In Public) i va ser publicat a l’any 2003 per una petita editorial de Nova York: J & L Books.

El projecte esta fet totalment en color amb diapositives i pel·lícules de la Big Apple durant els anys ’90 del segle passat i principis del nou mil·lenni.

El llibre està en la línia successòria dels treballs d’street de Joel Meyerowitz o Robert Walker, per citar alguns grans fotògrafs coloristes que van treballar molt, a Nova York, anys abans de Gus Powell.

En canvi, amb el projecte, Powell va intentar donar-li un toc estètic i documental diferent, davant la gran magnitud de treballs street que es van fer i es fan a Nova York.

Va decidir captar instantànies de carrer a una hora no molt adequada per a la fotografia: el migdia.

La raó d’aquesta elecció horària va estar condicionada i inspirada per Lunch Poems.

Lunch Poems

Un llibre de poemes escrit pel poeta Frank O’Hara al 1964 els versos del qual es caracteritzen per ser reaccions espontanees als fets que succeeixen en el moment i semblen haver sigut escrits a l’hora del dinar a qualsevol racó de Nova York.

Aquest poeta, nascut durant l’efervescent moviment cultural novayorkès de principis dels ’50 (liderada pel pintor expressionista William de Konning i d’altres), és també considerat un gran poeta street de la seva generació.

Lunch Poems també conté nombroses referències a la cultura pop, literaris i musicals que van estimular a Powell a la concreció d’aquest projecte.

Una de las páginas del libro de Gus Powell

“Als Lunch Poems hi ha un desviament en l’atenció de lo immediat a lo no permanent -assenyala un estudiós de l’obra d’O’Hara, l’escriptor xilè Juan José Richards Echeverría - Tots els dinars estan travessats per certa precarietat espacial i material: en ells no hi ha luxe sinó escassedat i pressa“.

“Acostumen a ser breus, esporàdics. La mirada està a la deriva del desig. El que la veu poètica cerca és una proximitat amb l’altre. Aquesta mirada desitjant és també mirada melancòlica sobre el mateix temps on succeeix. Anhela posseir el que està succeint, com si no existís el present” conclou Richards Echeverría.

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

2 abril 2013

Arriba la primavera per Calle 35 amb novetats

Per als que viuen a Barcelona o pels voltants…o gent de tot arreu que ens vulguin venir a visitar, Calle 35 ofereix diverses novetats per aquesta primavera i així gaudir de la fotografia de carrer per la ciutat.

En primer lloc, Calle 35 inaugura una nova expo.

Des de divendres passat i fins el 12 d’abril podreu visitar la nova expo del col·lectiu titulada 15 de 35 (una fotografia per autor) a la confortable sala de Cadàver Exquisit, ubicada al barri de Gràcia de Barcelona.

Foto 01_en baja

En segon lloc, un nou taller…

La Calle es tuya, el nou taller que organitza Calle 35, és una bona oportunitat per a gaudir d’un passeig fotogràfic diferent, fent fotografia de carrer amb la companyia d’alguns dels experimentats membres del col·lectiu com Carlos Prieto, Domingo Venero Barberán, David Salcedo i el qui us escriu.

Foto1

I això no és tot.

Per donar-li un plus diferencial al tipus de taller que veníem fent fins ara, hem decidit incorporar ponències a càrrec d’algun fotògraf i que toquin diferents aspectes de la street photography. Per exemple, qüestions històriques, contemporànies, càmeres, tècniques o projectes.

Recordeu que durant l’any realitzem 3 tallers més (un cada trimestre), tots a Cadàver Exquisit.

postal_perez
© Rafa Pérez

I aquest primer taller (19 d’abril) el farà Rafa Badia amb una ponència sobre aspectes històrics, escoles i corrents dominants d’aquest subgènere documental fins la dècada dels ’70.

A continuació, un servidor parlarà sobre la consolidació de la fotografia de carrer en color a partir d’aquella dècada i referents al món anglosaxó i també l’estat espanyol.

postal_caballero
© Marcelo Caballero

Per als qui es vulguin inscriure, us deixo tota la info en aquest enllaç. És important saber que el taller tindrà com a màxim 11 alumnes. Així que a inscriure-us!!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

22 març 2013

Flaix street photography a Chicago: Satoki Nakata

Vaja!… Em segueix sorprenent la quantitat i qualitat dels streets photographers que fan treballs en aquesta ciutat nord americana que va camí de convertir-se en una meca de l’street .

En aquest cas, us parlaré de Satoki Nagata. Aquest fotògraf japonès que viu en aquesta ciutat des de 1992, està duent a terme un gran projecte street titulat: Lights in Chicago. I cal dir que és molt especial.

El fotògraf japonès utilitza un flaix remot, sempre ubicat darrera dels subjectes que fotografia.

D’aquesta forma, i amb una velocitat d’obturació lenta, Nagata interactua amb el flaix amb instantànies de carrer nocturnes, sense dobles exposicions ni reflexes a vidres i miralls.

El resultat es pot observar a simple vista. El seu treball és molt sorprenent com singular dins del que acostumo a observar en el món street contemporani.

Les persones es perceben com fantasmals, transparents rodejats per un halo de llum nítida, neta i a la vegada, dinàmica i vital.

“La càmera – assenyala Nagata – capta el moment de la fracció de segon i em dona la sensació que les bones imatges mostren les relacions multi-dimensionals del món a través de les formes simbòliques i abstractes. He trobat aquestes formes a la meva fotografia”.

“Veig la llum i la ombra produïda pel flaix i em sembla la forma més pura de la realitat de les persones que viuen a la ciutat”.

Actualment Nakata juntament amb un grup d’artistes emergents integren un grup de treball denominat Chicago The Beautiful i tenen com a missió, a través de l’art urbà, prendre consciència de la bellesa de Chicago. Per aconseguir tal finalitat fomenten i transmeten diferents propostes artístiques.

Part del projecte Light in Chicago es pot veure aquí en aquest enllaç de Flickr.

Fins aviat!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

8 març 2013

Robert Frank i un nou llibre

La febril aventura de Steidl per publicar nous materials de Robert Frank encara no ha acabat.

Com ja sabem, la editora alemanya va publicar l’any passat Tal Uf Tal Ab i You Would.

Aquest any, es publica un nou llibre que complerta aquesta trilogia. Es tracta de Park/Sleep.

Editat per Steidl a principis de gener, Park/Sleep és un llibre de 72 pàgines creat com un gran collage visual intimista d’instantanees noves i antigues…

…juxtaposades entre retrats familiars, d’amics, interiors del seu estudi…

…conjuntament amb poemes, textos, notes i pensaments diversos.

Un gran llibre que demostra un cop més el prolífic i vigent treball de l’autor de Els Americans i Perú.

Recordem també que l’any passat, Steidl en col·laboració amb La Fábrica va publicar: València 1952.

Fins aviat!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

22 febrer 2013

Trobar la Vivian Maier

Ja és una realitat.

El documental Finding Vivian Maier estarà a la cartellera a finals d’any als cinemes europeus i americans.

Amb la producció executiva de Jeff Garlin i dirigit per John Maloof i Charlie Siskel, el documental serà tot un esdeveniment dins el món de la fotografia.

La història d’una mainadera de Chicago que durant dècades feia fotografies de carrer però que mai les va ensenyar i recentment varen ser descobertes al 2007, dos anys abans que moris, una història increïble.

Si a aquest fet li afegim que el seu arxiu fotogràfic és de 100.000 negatius i, en general, lo publicat d’ella (como el llibre) és excel·lent; la història es fa més enigmàtica i única dins la fotografia en general.

A continuació, us oferim el trailer oficial del film:

Fins aviat!!!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero

15 febrer 2013

París en color, rèquiem d’un fotògraf oblidat

Saúl Leiter, Ernst Haas, Fred Herzog, Harry Callahan, Marvin Newman i en menor mesura, Inge Morath (amb el seu First Color) van ser excepcionals fotògrafs que, a la dècada dels ’50 del segle passat, havien assentat les bases de l’ús del color a la fotografia documental.

I els seus treballs han sigut revaloritzats en els últims temps com noves reimpressions dels seus llibres, antologies i exposicions en diverses galeries europees i nord americanes.

Però hi ha d’altres fotògrafs que també utilitzaven el color als seus treballs i que van ésser fonamentals, però han estat oblidats o escassament reivindicats actualment.

Aquest és el cas del fotògraf alemany Peter Cornelius que, durant aquells anys, va començar a experimentar amb les noves pel·lícules negatives que la empresa Agfa havia començat a comercialitzar: la CN 17 al 1956.

Amb aquestes pel·lícules de 40 ASA i la seva Leica, Cornelius va recórrer els carrers de París durant 5 anys i al 1961 va publicar un llibre (avui dia quasi impossible de trobar) titulat Color de París amb pròleg del gran poeta i dramaturg Jacques Prévert.

Aquesta és la tapa original en francès del 1962, que Thames and Hudson va publicar en el Regne Unit.

Aquest llibre conté unes 109 fotografies de l’autor i és un veritable manual d’street photography en color amés de ser un imprescindible testimoni visual d’un moment de la capital francesa.

També, molts especialistes i historiadors com Hugo Schötle coincideixen a emparentar a Cornelius com a un dels referents de l’anomenada fotografia expressionista liderada per Haas als ’50.

Als últims anys, en una afortunada reivindicació, la Societat Americana de Professionals de la Imatge ha comercialitzat aquest fantàstic llibre de Cornelius per a ser utilitzat en aplicacions d’iPad.

Fins aviat!

Un article de Marcelo Caballero
Traducció de Carles Calero