Tots som estudiants de fotografia

A molts dels que els apassiona la fotografia coneixeran la carta que va escriure el gran fotògraf novaiorquès Paul Strand al 1923.

En canvi, molts d’altres, encara no l’han llegit.

Per aquest motiu, avui vull compartir-la amb vosaltres, en aquests temps on la immediatesa i la massiva i caòtica irrupció d’imatges a Internet son la actual consigna. Coses que el propi Strand ni tant sols s’atrevia a pensar en els seus pensaments més esbojarrats.

“Tots som estudiants, alguns ho son durant més temps que d’altres més experimentats. Quan deixeu de ser estudiants, pot ser que deixeu d’estar vius pel que respecta al sentit del vostre treball. Per tant parlo d’estudiant a estudiant. Vull dir-vos, doncs, que abans de dedicar temps a la fotografia (que d’altra banda us en prendrà bastant) penseu fins a quin punt és important per a cadascun de vosaltres.

Si el que realment perseguiu és pintar o un altra cosa, aleshores no fotografieu, a no ser que es tracti d’una mera diversió. La fotografia no és una drecera per arribar a la pintura, per arribar a ser artista o per a qualsevol altra cosa. D’altra banda si la càmera i els seus materials us fascinen i motiva la vostra energia i el vostre respecte, apreneu a fotografiar. Descobrireu primer que pot fer aquesta càmera i aquests materials sense interferències, únicament amb la vostra pròpia visió. Fotografieu un arbre, una màquina, una taula, qualsevol trasto vell; feu-ho un i un altre cop modificant la llum. Observeu el que registra la vostra pel·lícula, descobriu els resultats que s’obtenen amb els diferents tipus de paper i gradacions.  Les diferències de color que es poden obtenir utilitzant un o un altre revelador i de quina forma aquestes diferències canvien la expressivitat de la imatge. El camp és il·limitat, inesgotable, sense sortir de les fronteres naturals del medi. En resum, treballeu, experimenteu i oblideu-vos de l’Art, del pictorialisme i d’altres paraules de major o menor grau mancades de sentit.

Veieu llibres d’autor, exposicions, i com a mínim coneixereu el que han fet altres fotògrafs. I observeu també críticament el que s’està fent en general i el que cadascun de vosaltres feu ara. Alguns han dit que Stieglitz tenia força perquè hipnotitzava als seus models. Aneu i mireu el que ha fet amb els núvols; descobriu si els seus poders hipnòtics s’estenien també sobre els elements. Observeu totes aquestes coses. Mireu que signifiquen per a vosaltres; assimileu el que podeu i oblideu-vos de la resta. Sobre tot mireu les coses del vostre entorn, el vostre món immediat. Si esteu vius significarà quelcom per a vosaltres, i si us interesseu lo suficient per la fotografia i sabeu com usar-la voldreu fotografiar aquest significat.

Si permeteu que la visió de la demès gent s’interposi entre el món i la vostra pròpia visió aconseguireu quelcom ordinari i sense sentit: una fotografia pictorialista. Però si conserveu aquesta visió clara, aconseguireu alguna cosa que com a mínim serà una fotografia amb vida pròpia, al igual que un arbre o una caixa de llumins, sempre que cregueu que aquestes coses tenen vida pròpia. Per aconseguir això no hi ha dreceres, ni fórmules, ni regles; autocrítica més rigorosa i el treball constant. Però primer apreneu a fotografiar. Per a mi això constitueix ja un problema sense fi “.

En sintonia amb tot això, fa un parell d’anys, un altre mestre de la fotografia contemporànea, José Manuel Navia ens va mostrar al seu taller, la magnífica i innovadora pel·lícula documental Manhatta, estrenada al 1921 i codirigida pel propi Strand juntament amb Charles Scheeler.

Una forta abraçada i fins aviat!

Un article de Marcelo Caballero

Traducció de Carles Calero